JAUMESCLUB

Tonteria a Sitges 2011 Amb Mr. Jau

2011-11-12T18:58:00.001+01:00

Com cada any, m'agrada anar, almenys un parell de dies al festival de cinema fantàstic de Sitges. Aquest any m'ho vaig passar molt bé, com podeu veure en aquest entendridor vídeo. Vaig veure alguns clàssics com "La matanza de Texas 2", que feia anys i anys que no veia, i una marató final de cinc pelis prou interessants, de les quals us en faré cinc cèntims:

Red State, de Kevin Smith:
Guanyadora del premi gros a Sitges aquest any. M'ha agradat força, tracta d'uns xavals que responen a un anunci sexual d'un diari i es veuen ficats en un mal rotllo dels grossos relacionat amb una secta religiosa super xunga. Irònica i passada de voltes, pretén criticar els fanatismes religiosos ianquis, i de pas dona unes quantes clatellades també a la societat i als poders fàctics.

A lonely place to die, de Julian Gilbey
La pel·lícula té un bon començament en el que uns excursionistes troben en plena muntanya una nena enterrada viva en un forat a terra, però es va fent pesadeta, la trama no avança per camins gaire apassionants, de cinema de terror passa a ser un thriller amb mafiosos, i hi ha moments que sembla que veus un "Estrenos TV"... tot i que a l'última mitja hora reprèn el vol i torna a ser prou distreta.

The Yellow Sea, de Na Hong-Jin
Potser la peli mes dinàmica de la marató, va guanyar el premi al millor director i no sé què mes, es sobre un taxista xinès que necessita diners perquè està fins el coll de deutes, i accepta l'encàrrec d'un mafiós per matar a un paio a Corea, ficant-se en un embolic bastant gran i sent perseguit per una pila de gent, en un munt d'escenes frenètiques i divertides a parts iguals.

Attack the block, de Joe Cornish
Graciosa historieta en que uns nanos gamberros d'un barri xuscu de Londres es troben amb una invasió alienígena. Si, recorda un xic a "Super 8", en el fet de que els protagonistes son nens i hi surten marcianus. Me la van vendre com "la nova dels que van fer Zombis Party", però no es del mateix director, no té ni la meitat de gracia, i no hi surt mes que el grassonet dels dos protagonistes. De tota manera, es passa una bona estona, encara que tampoc seria per tirar coets, però té el seu punt original i curiosa.

Inbred, d'Alex Chandon.
Francament, me l'hagués estalviat. Una mena de "La matanza de Texas", en un poble perdut d'Anglaterra, amb "garrulus" autòctons. Les víctimes son un grup de nois i noies en un programa de rehabilitació, i els seus tutors, quan van d'excursió uns dies al poble dels boixos de torn. Els actors, excepte el iaiu taberner, líder del grup de tarats, que ho fa molt bé, son bastant de pa sucat amb oli, i el sentit de l'humor, realment lleig, amb caca, sang i fetge, tot i que en algún moment em va fer força gracia.

Platja de Badalona: Una veritat incòmoda.

2011-10-01T13:42:00.000+02:00

En aquest colpidor vídeo-denuncia, torno a revolucionar el periodisme amb un reportatge a peu de platja a Badalona, la ciutat que em va veure créixer. No és fàcil per un Badaloní banyar-se a gust a la platja... dia si dia també, la cosa fa més pena que gloria, i cada vegada anem a pitjor... Ara veureu perquè...

38 aniversari de Mr. Jau

2011-09-09T19:26:00.000+02:00

El passat dia 31 de Juliol vaig fer 38 anyets, ni mes ni menys. Ja és una edat, oi, amics? En aquest terrorífic testimoni videogràfic, podeu apreciar com va ser la celebració en família d'aquest any. Si, si, som així de debò, no hi ha trampa ni cartró!.

Pelochos a l'atur

2011-06-10T13:05:00.004+02:00

Fins aquest dimecres passat, i des de feia 23 mesos, jo treballava per Unitono, una empresa de telemàrqueting que porta el servei d'atenció al client de “Páginas amarillas”, (11888, els famosos “pelochos”) i que té seu a Barcelona i a Madrid. A Barcelona concretament, érem uns 60 treballadors en el servei. Fa quinze dies l'empresa ens va informar de que el client, (Páginas amarillas), cancel·lava la seva plantilla a Barna “tal como estaba previsto”. El nostre contracte era d'obra i servei, es a dir, que el podien cancel·lar quan volguessin, de manera que suposo que es referien a això amb aquesta frase.

Els últims dos o tres dies han aparegut per l'empresa varis representants sindicals de comisions obreres, una mica perduts, la veritat, que ens han dit que Unitono els ha amagat informació, i que com que el servei a Madrid continúa i no se'ns ha ofert la possibilitat d'oferir-nos continuar treballant allà, ens correspondríen 20 dies d'indemnització per any treballat, enlloc dels 8 que finalment ens paguen. En definitiva, creuen que es un “ERE” encobert i ens han aconsellat que signem “no conforme” quan rebem l'indemització, cosa que finalment hem fet la majoría, crec. Unitono assegura que això no és així, ja que el contracte de Barcelona i el de Madrid son diferents, però de moment ningú no ho té gaire clar.

Els motiu que “Páginas amarillas” ha indicat per justificar el tancament del servei a Barcelona, es que el volum de trucades ha baixat. La crisis, ja se sap, la gent no té tants quartos per llençar en trucadetes. Potser sigui cert, però la sensació que tenim els treballadors no és aquesta, hem estat fins a l'últim dia atenent una mitjana de 25 trucades com a mínim per hora, unes 100 o mes cada dia en les meves jornades laborals, (jo només feia quatre horetes al matí), i potser si que hagi baixat el volum de trucades comparat amb el primer any, però també érem molts menys operadors que aleshores i també ha baixat el volum de trucades en espera que es perden. El cas es que nosaltres no paràvem ni per respirar, literalment, ens faltava l'aire entre trucades, era molt habitual estar dient la frase de comiat: “grácias por su llamada, buenos días”, a la nova persona que entrava... sic.

Segur que a Madrid contractaran gent nova, perquè amb la plantilla habitual no podran donar l'abast. El que no sé es què passarà amb el servei en català. Fins ara sempre que vèiem en pantalla que la trucada venia de Catalunya o algú ens ho demanava, oferíem la possibilitat d'atenció en català. Ignoro si a Madrid hi tindran prou operadors que el parlin.

Aquest dimecres ha estat el meu últim dia. Tots els companys esteven tristos i moixos, hi ha hagut llàgrimes i moments d'emoció en acomiadar-nos uns dels altres. He estat gairebé dos anys venint cada matí a fer el pelocho. Tots sabíem que el contracte era d'obra i servei, però ja gairebé ni ens en-recordàvem, la sensació era la de tenir una feina fixe, no ens esperàvem veure'ns a l'atur d'un dia per l'altre.

Personalment, també estic bastant depre, i tinc pors i incerteses, però intento prendrem la situació positivament. Potser és el moment de dedicar-me al que a mi m'agrada; dibuixar nous còmics d'en Superporc, que sempre he pensat que algun dia triomfarà, cantar en el millor grup musical de la història, “The Xuscos”, escriure articles al blog, que el tenia abandonat feia massa temps, i confiar en que els nostres estimats polítics solucionin la crisis, cosa que sens dubte passarà algun dia, esperem que dintre d'aquest segle. Si no és així, per si de cas, ja estic reservant una part del “finiquito” que m'han donat per comprar-me una tenda de campanya. A Plaça Catalunya hi falta gent!... llàstima que m'estic quedant calv i em sembla que fer-me rastes serà tot un repte per el meu perruquer. És clar que sempre puc aprendre a tocar la flauta o a construir cabanes dalt dels arbres. Sempre ha estat un dels meus somnis de la infància, viure com un ewook...

Al final, de tota experiència, bona o dolenta, se'n treu algun profit, diuen...

Bé, m'acomiado de vosaltres, no sense abans recordar que el proper dijous dia 16 de Juny podeu venir a veure el meu grup, els Xuscos, al Bar Pastis de Barcelona, totalment gratis, a les 10 de la nit, i que si algú necessita un dibuixant de còmics de rebaixes, pot comptar amb mi per un mòdic preu.

Una forta abraçada als meus companys pelochos i a tot aquell qui llegeixo això... i fins aviat!

Mr. Jau amb la C.O.R.I.

2010-10-26T00:59:00.004+02:00

L'Ariel em presenta, en aquest vídeo gravat per "e-notícies", com a "possiblement el millor dibuixant de còmics que tenim aquí a Catalunya". :D Juas! Parla en castellà al principi perquè estava contestant a Tele 5 o alguna cosa així. Francament, amics, aquesta colla m'ha sorprès gratament, son super macos, tots, desde l'Ariel fins la Mairena passant pel Pirata el del Gorro, i molt bona gent, encara que a primer cop d'ull només semblin una colla de juantxis escapats del psiquiàtric, em sento ben cofoi de formar part d'aquest petit circ polític, si senyor.

Mr. Jau al parlament. Videocàsting per la CORI

2010-08-17T16:49:00.005+02:00

Ha estat una decisió difícil de prendre, però després d'anys de renegar dels polítics, he decidit convertir-me en un d'ells per mirar d'aportar el meu punt de vista personal. Si no pots amb ells, diuen, uneix-te a ells. Si no pots amb el sistema, converteix-te en el sistema. Així que quan he vist que la CORI, Coordinadora Reusenca Independent, demanava vídeos per un càsting (he dit càsting, no càstig) destinat a trobar a candidats per anar a les llistes del parlament europeu amb ells, he vist clar que el destí m'enviava un senyal i que era ruc (i ruc català, és clar) si no l'aprofitava.
La CORI és un partit polític que compta amb representació a Reus, i que bàsicament es dedica a deixar en evidència els partits polítics suposadament seriosos. Molta gent no entén o no valora aquesta actitud per ser (evidentment) una animalada, però son gent sense sentit de l'humor i poc democràtica, que obliden que tots tenim dret a presentar-nos a polítics, sense necessitat de ser fills de papà ni gamusins encorbatats que no s'aguanten els pets. Voteu-me, amics meus! i tot això que riurem junts!

Voteu aquí: http://www.cori.cat/index.php?command=show_news&news_id=420

Un dimarts qualsevol, un escrit qualsevol

2010-06-22T17:21:00.014+02:00

Interrompo de moment la sèrie de vídeos sobre "Cuntrol-Z", per escriure un article, ja que fa molt de temps que no escrivia res amb cara i ulls en aquest blog, i sé que els milers de seguidors (o com vulgueu anomenar-vos) que tinc, us estàveu estirant els cabells de tanta impaciència. Doncs bé, s'ha acabat l'espera, ja tenim aquí un nou escrit, un nou "post" com diuen els moderns, una nova i apassionant entrada en aquest "blog/bloc", (perquè tothom quedi content), deixat de la mà de Déu.
Només hi ha un problema... fa uns quants renglons que he començat a escriure, i encara no tinc ni idea de sobre què anirà l'article... potser hauria de seguir la sabia dita que diu que si el que has de dir no és mes bonic que el silenci, mes val que no diguis res, però mira per on, avui aquesta màxima m'importa tres pebrots confitats en almívar caducat. Avui em ve de gust escriure, i no tenir res a dir no m'impedirà que m'explani a gust a vomitar paraules i mes paraules fins que els dits em diguin prou, com si fos un periodista-mercenari a sou en qualsevol diari "de prestigi", que ha d'entregar un article amb un determinat nombre de caràcters, i estira i estira el seu text per omplir el buit de la plana amb el seu buit existencial. Escric, doncs, escric, i em deleixo en escriure cada una de les meves frases. Em recaragolo de gust amb les meves petites ocurrències, em meravello de rellegir-me a mi mateix, mes que no pas si llegís l'últim assaig literari del premi Nobel de torn, ric satisfet pensant que tal vegada seré l'únic que gaudirà de tant excelsa prosa, i en un atac d'esquizofrènia, em desmunto a continuació, dolgut en el fons del meu ego titànic, en pensar l'exquisida delícia que s'està perdent la humanitat, consumint-se en l'àcid i enganxós suquet de la seva ignorància... i en una nova volta de rosca paranoica, em consolo quan m'adono que tant avançada lírica no ha estat mai a l'abast de les masses, i que mes val arribar a uns pocs il·luminats que a un exèrcit d'enzes.
I totes aquestes àgils reflexions interiors, les faig assegut en el seient d'un autobús que travessa en aquests moments per sota el pont de l'autopista del barri de Sant Roc, de Badalona, tot teclejant en el meu petit "Acer Aspire One" que em van "regalar" fa pocs dies en una botiga de mòbils, només a canvi de signar un contracte de dos anys amb una ataronjada i diabòlica companyia d'internet mòbil. A fora, a l'altre costat del vidre on hi diu "salida de emergéncia", un dia esplèndid i lluminós i una agradable temperatura em fan donar gràcies a l'univers per ser viu. Potser no he trobat encara el sentit clar de la meva existència, però avui estic mes a prop de saber-ho que no pas ahir. I m'adono que estic content de viure en aquest planeta, i estic cofoi de teclejar aquestes bajanades en el meu petit ordinador (laptop, en diuen els moderns) portàtil, tinc mes o menys bona salut, no em falta menjar, aigua ni sostre, ni em falta família ni gent que m'estimi, mes o menys. Però el millor de tot és que tinc un amor a París, que es una cosa que no la pot dir tothom, i sé que mes tard o mes d'hora, no sé com quan ni on, donaré la campanada.

Gràcies per seguir els meus escrits buits i estèrils, que no pretenen explicar res en concret, gràcies per ser a l'altre costat de la pantalla i dedicar-me uns minuts de les vostres precioses vides, gràcies per formar amb mi part d'aquesta simfonia vital que és el planeta Terra. Gràcies a tots per existir...

Ara m'acomiado fins el proper dia, però, ja ho sabeu, amics...
El Xou (de Mr. Jau)... must go on.

Jau.
Dimarts 22 de Juny en un autobús.

Cuntrol-Z Capítol 01x05: L'espera

2010-05-19T16:38:00.008+02:00

Per què de vegades els humans es queden esperant sense fer res? Més encara. Què significa el concepte "esperar-se"? Quin sentit té? Quins avantatges i inconvenients comporta aquesta estranya pràctica? L'equip de Cuntrol-Z ha rebut ordres concretes de treure l’entrellat a totes aquestes preguntes, i s’ha posat immediatament a... no fer res, res de res.

Repartiment de veus del capítol:
Careta: Roger Banús
Mackú: Oriol Gali
Kurrdos: Roger Banús
Grosinc: Roger Banús
Jeffsis: Mery Tapias
Jovtre: Jaume
Hillset: Mery Tapias
Vellnou: Jaume

http://www.xtvl.tv/web/programes/do/programes/cuntrolz/capitol05.htm

Cuntrol-Z Capítol 01x04: El futbol

2009-11-13T20:33:00.004+01:00

Quina estranya influència exerceix en els humans allò que anomenen "futbol"? Per què es transformen en bèsties embogides en contemplar vint-i-dos homes peluts en calça curta xutant una bola de pell esfèrica? El Cuntrol-Z s'enfronta a un dels comportaments mes irracionals de la humanitat, cosa que no és dir poc. Sobreviuran a la fúria primitiva dels humans?

Repartiment de veus del capítol:
Careta: Roger Banús
Mackú: Oriol Galí
Kurrdos: Roger Banús
Cap: Daniel Llaurador
Jovtre: Jaumes
Vellnou: Jaumes
Jeffsis: Mery Tapias
Hillset: Mery Tapias
Grosinc: Roger Banús

http://www.xtvl.tv/web/programes/do/programes/cuntrolz.html

Cuntrol-Z Capítol 01x03: L'exposició

2009-10-19T20:44:00.005+02:00

Què porta als humans a penjar uns estranys gargots a les parets? Els agrada tant com diuen o només ho fan veure? Cuntrol-Z s'endinsarà en missió científica en una galeria d'art, per treure l'entrellat de tot aquest problema, reaccionant amb diferents sensibilitats a tot el que allí hi descobriran.

Al fer CLIC! a la imatge de dalt sereu màgicament transportats al capítol d'aquesta setmana de Cuntrol-Z, la fantàstica sèrie que s'emet al programa "Denominació d'Origen" (D.O.) de la Xarxa Audivisual Local i on interpreto a un "homeless" (sense sostre) la mar d'eixerit que té a una colla d'éssers ultradimensionals vivint al seu carret com a okupes.

Aquest es el repartiment de veus del capítol per ordre d'aparició vocal:
Veu careta: Roger Banús
Currdos: Roger Banús
Mackú: Oriol Gali
Holograma Cap: Daniel Llaurador
Vellnou: Jaumes
Jeffsis: Mery Tapias
Jovtre: Jaumes
Grosinc: Roger Banús
Hillset: Mery Tapias (però està calladeta en aquest capítol).

http://www.xtvl.tv/web/programes/do/programes/cuntrolz.html

Cuntrol-Z Capítol 01x02: La platja.

2009-10-14T18:14:00.008+02:00

El segon capítol de Cuntrol-Z ja està disponible al web del "D.O.".
Què porta als humans passar-se el dia estirats sota un tòrrid sol, a la sorra enganxosa de la platja? Perquè es produeixen voluntàriament serioses lesions a la pell fins a cremar-se-la? El Cuntrol-Z posarà també la seva pròpia pell en greu perill per mirar d'entendre aquestes qüestions.

Si feu clic en la imatge, s'obrirà la pàgina on hi ha el video, que està al web de la Xarxa Audiovisual Local, a l'apartat del programa "D.O.", dins del qual s'emet la sèrie.
En aquesta ocasió la meva actuació puja alguns graus en intensitat, ja que fins i tot faig un glopet de l'ampolla de vi. Va ser una feina dura de mètode Stanislavsky, però res que un professional com jo no pugui superar amb éxit.
Aquest es el repartiment de veus de la sèrie, per ordre d'aparició:
Veu careta: Roger Banús.
Hillset: Mery Tapias
Vellnou: Jaumes (jo mateix)
Jovtre: Jaumes (jo també)
Holograma Cap: Dani Llaurador
Jeffsis: Mery Tapias
Mackú: Oriol Gali
Grosinc: Roger Banús

http://www.xtvl.tv/web/programes/do/programes/cuntrolz.html

Cuntrol-Z Capítol 01x01: El treball.

2009-10-05T16:46:00.009+02:00

Aquí teniu el vídeo del primer capítol de "Cuntrol-Z", titulat "El treball". En aquesta ocasió, els nostres petits amics s'encarregaran d'investigar què caram es tot això del "treball", un lloc pervers on hi van cada dia gairebé tots els éssers humans, i les estranys costums que allà s'hi donen. El que descobriran serà més esgarrifós del que es podien haver imaginat mai. Si feu clic en el video, s'obrirà la pàgina web http://www.xtvl.tv/web/programes/do/programes/cuntrolz.html
Si us hi fixeu, a l'esquerra del dibuix dels nostres protagonistes, hi diu "Capítol 1". Cliqueu allà i podreu gaudir en exclusiva del primer capítol. Jo hi surto fent de "homeless", com ja sabeu, i també poso la veu al iaio rondinaire Vellnou, i el jove i innocent Jovtre, a qui us presento a sota del vídeo.

CUNTROL-Z: La careta de la sèrie!!!

2009-10-02T16:37:00.003+02:00

Untitled from Roger Banus on Vimeo.

Més informació al blog oficial:
http://cuntrol-z.blogspot.com/

Cuntrol-z: proves de càmera homeless

2009-09-20T18:33:00.001+02:00

http://cuntrol-z.blogspot.com/
Cuntrol-Z es una espectacular sèrie de televisió de dibuixos animats (combinats amb imatge real) que s'emetrà properament a BTV, Televisió de Barcelona, i a tota la Xarxa de televisións locals de Catalunya.
En aquests vídeos podeu gaudir en exclusiva d'algunes proves de càmera fetes per el personatge del "homeless", interpretat per mi, en Jaume's. Es tracta només d'uns assajos previs a la gravació de la versió final amb els decorats definitius, gravada al terrat d'un dels estudis de Man-darine. Com he dit, es una prova de càmera i representa que estic a la platja. Gràcies a aquest espectacular document gràfic podem veure com en Jaume's, es a dir, jo mateix, va refinant la seva tècnica actoral al màxim, arribant al nivell de grans mites de la pantomima escènica com Buster Keaton, Charlie Chaplin o el Gran Mimón.

Le Tour de France 2009, a Badalona.

2009-07-14T09:24:00.002+02:00

Tota la veritat sobre el tour a Badalona, per Mr. Jau in person.
Aquell Dijous 9 de Juliol, va ser un dia dur pel jove Mr.Jau, després d'un duríssim dia de feina, treballant tot el matí de teleoperador, (seguint un pla premeditat per experimentar diversos torments terrenals per arribar a la canonització un dia d'aquests), va arribar a la plaça Pep Ventura a les 15:00 hores, i tant panxo, es va disposar a esperar l'autobús, tot veient com la pluja regava els carrers, i pensant en el suculent dinar que l'esperava a caseta. Quina no seria la seva sorpresa en adonar-se que mitja hora després, cap autobús havia passat per la paradeta. Davant l'alarma d'un bon munt d'usuaris que també esperaven el transport, l'intrèpid Jaumet, va decidir posar-se a investigar. Va dirigir-se cap a un autobús d'una altra línia, que romania aturat aprop, i va interrogar el conductor, que llegia alegrement un diari gratuït. La conclusió va ser colpidora: el conductor no tenia ni idea de quan obririen els carrers ni de si alguna línia em podia portar a casa. Potser, va dir, fins passades les 17:00 hores no obririen els carrers. Malhumorat i renegant, maleint una i altra vegada els homes amb mallots grocs, en Jau va caminar kilòmetres i kilòmetres sota la pluja, mirant d'arribar al centre de la ciutat per veure si per allà hi passava algun bus. Xop, tremolant, i amb una galipàndria recent adquirida, va arribar al centre, i va comprovar com els veïns de la ciutat feien colla per veure el pas dels ciclistes del tour. Mr. Jau tenia dues opcions: seguir renegant, pujar a casa a peu i perdre's la notícia, o unir-se a les masses i denunciar públicament aquesta nova invasió francesa. I així va ser com en Jaumet, com un nou timbaler del Bruc, va decidir gravar aquest reportatge en video...

EL PERIÒDICO i LA MORT DE MICHAEL JACKSON.

2009-06-28T19:54:00.008+02:00

Com ja sabreu si no sou marciàns o no viviu en un monestir aillats del món, s'ha mort en Michael Jackson, un dels símbols icona dels anys vuitanta i, com a tal, dels anys d'infantesa de la meva generació, juntament amb l'Indiana Jones, els Goonies, E.T., el Naranjito, els Gremlins, els barrufets, Darth Vader, Dartacan, Willy Fogg, Parchís, Enrique y Ana, i tants altres. Un mite amb seriosos problemes de tota mena, que no va saber portar amb gaire seny la immensa fama i fortuna que va guanyar, i bla bla bla... no direm ara res que no s'hagi escrit abans, però sigui com sigui, es innegable la seva influència en moltes arts, començant per la música, els vídeos, i, com tots sabreu, (o no), els meus còmics, on també hi corre un personatge anomenat "Taikel Chackson" que viu al cementiri amb en Zombi Porc i companyía.

A continuació podeu llegir l'editorial de "El periódico" (de Catalunya) d'avui Diumenge 28 de Juny, i seguidament hi trobareu la carta que els he enviat a la secció de cartes dels lectors, per protestar per algunes qüestions esmentades en aquest editorial, us les remarco amb les lletres en cursiva. No tinc gaires esperances de que sigui publicada, perquè em sembla que m'he passat de l'extensió permesa, per això ho publico al meu blog, i si ho llegeixen tres o quatre amics, ja estic prou content.

EDITORIAL: 'La llegenda de Jackson'
L'opinió del diari s'expressa només als editorials. Els articles exposen posicions personals.

Michael Jackson era un astre que disfrutava envoltant-se d’estrelles. El dia del seu adéu, víctima d’una aturada cardíaca provocada segurament per un excés de fàrmacs, només l’acompanyava el seu metge personal. Viure és així de senzill: acabes gairebé nu al llit d’un hospital, siguis immensament ric o immensament pobre. Són moltes les veus que s’alcen ara glorificant el denominat últim rei del pop. Perquè va fer moltes coses en la història de la música. Va vendre més de 700 milions de discos, va conquistar 13 premis Grammy i va deixar per sempre en la memòria col·lectiva aquell Thriller en 100 milions d’aparells de música.
Jackson acaba d’ingressar en l’univers dels grans mites de la història contemporània que han desaparegut abans de temps. El fals mite es converteix en llegenda, com Elvis Presley, John Lennon, Kurt Cobain i, fa molts més anys, James Dean. La commoció per la seva pèrdua ha estat mundial. En qualsevol part del planeta s’hi han instal·lat altars per glorificar la seva ànima. San Jacko, l’última icona de la cultura popular, ha tingut, a més a més, el privilegi de ser el primer mort de l’era Youtube: la notícia va sorgir de la pàgina web TMZ, i els internautes de tot el planeta van retre a la xarxa un fins ara desconegut tribut a l’ídol.
Jackson quedarà en la memòria de tothom. El pas del temps esborrarà el seu fosc passat pedòfil, marcat pels maltractaments del seu progenitor, i rescatarà l’immens valor de la seva música. La llegenda emergirà en el carreró dels herois del pop i, encara que d’aquí pocs dies es reveli en quines condicions va morir, hi haurà qui viurà anys especulant. Jackson ha mort; visca el rei del pop.

LINK AL WEB DEL PERIÒDICO ON HI PODEU LLEGIR L'EDITORIAL.

I ara, aquí teniu la carta que els he escrit jo, una mica mosca, perquè, mira per on, sempre li he tingut afecte a en Michael, i no soc dels que el van tirar per terra quan va passar per mals moments, ni tampoc dels que han rigut amb les bromes fàcils sobre pedofília que s'han fet sobre ell:

L'editorial sobre Michael Jackson...

M’he sorprès, en llegir a l’editorial de Diumenge sobre Michael Jackson, de que féssiu servir la tremendista expressió “el seu fosc passat pedòfil”, enlloc d'una altra més neutra com ara: “les acusacions de pedofília”, assumint per tant, que les bestieses que se li imputaven, i de les quals va ser exculpat, eren certes. La meva opinió, i el que crec com a simpatitzant, es que va ser un parany per treure'n diners, aprofitant-se de les notables i preocupants rareses d’en Michael, però ni vosaltres ni jo podem posar la mà al foc per aquestes opinions, perquè no tenim proves que ho demostrin. El que si sabem, tant vosaltres com jo, es que la justícia el va absoldre, i em sembla que això hauria de ser suficient per evitar que ara l'anomeneu pedòfil.

A més, al mateix editorial, us referiu a Jackson com a “fals mite”... ¿perquè fals mite? a mi em sembla que el seu mite ha estat tant real com el que més, i al mateix nivell, com a mínim, de qualsevol dels altres il·lustres astres de la música que anomenàveu, que tampoc eren precisament, models de perfecció. Imagino que haurà estat un lapsus, però francament, fa lleig que aquesta sigui l'opinió de l'editorial del diari.

No sé si en Mike podrà descansar en pau quan la seva música sona més que mai per tot al planeta, i en un moment en que no deixem de parlar d'ell, però això espero. Per part meva, només puc donar-li les gràcies per tants bons moments que em va regalar durant els anys vuitanta i part dels noranta. Aquell es el Michael que no morirà mai, el Michael que ja fa anys que havia desaparegut, i que va posar banda sonora i moments màgics en molts moments de la meva infantesa.

¡Thank you, Michael! ¡Ara si que deus estar caminant damunt la lluna, prenent un té amb pastes amb l'E.T.!...

Jaume García-Barzanallana i Fibla.

Ai ai ai...

2009-05-24T21:13:00.002+02:00

Un ha de mantenir certa periodicitat per aconseguir l'èxit amb les coses que emprèn... es a dir... SUPERPORC, el meu còmic de més èxit, segur que tindria un èxit encara molt més gran si enlloc de sortir cada 6 anys surtis cada... 6 setmanes, per exemple. :)
Doncs igual passa amb els blogs... un ha d'escriure sovint si vol atreure a lectors... si no es així, la gent es cansa d'entrar a visitar-te i veure que sempre la cosa està parada... em pregunto si seré capaç de prendre'm seriosament algun dia alguna cosa... en fi, estic en període de rehabilitació, la meva intenció es fer les coses millor, totes les coses, fins i tot aquestes. No sé pas de què parlaré, però tant es, no? parli del que parli serà més distret que no penjar rés. :) Així què.... en fi, fins ben aviat, amics meus, i gràcies per llegir-me, si es que algú encara ho fa!!!

Spot canal Jaumesclub

2009-02-09T18:21:00.002+01:00

Ep, amics, com va la cosa? m'avorria un xic i vaig dedicar-me a gravar matusserament alguns dels ninos de la meva col·lecció de ninots a corda. M'encanten aquestes petites obres d'orfebreria juganera, què hi vols fer, son el mes semblant a robots o autòmates que es pot permetre la meva butxaca. El cas es que en preguntar-li a mon germà quin sentit podria tenir el vídeo, ell em va suggerir que ho convertís en una mena d'spot del nostre canal de youtube, i així ho he fet. Es cutre, però ei, igual que tota la resta dels nostres vídeos, cutre però fet per passar-nos-ho bé, què carai.

Només va ser una nit... The Xuscos Jam sessions in catalan.

2009-01-20T12:10:00.002+01:00

La primera cançó en català de "The Xuscos": "Només va ser una nit"... basada en un dels meus poemes, que ja he publicat en aquest blog, anomenat "Cràpula". Una història crua de desamor i baixes passions cantada com si fóssim els Pecos o alguna cosa pitjor, tot sigui dit. Només es un assaig, així que no espereu cap meravella, hi ha equivocacions i pífies. Més del normal, vull dir, a mes era de nit i no volíem despertar els veïns, així que cantem fluixet. Un drama, amics.

Algúns CONCERTS als qual he assistit i que ara recordi (segur que me n'oblido un munt):

2008-12-15T01:43:00.012+01:00

Si feu clic en el nom dels grups i cantants podeu veure vídeos musicals d'ells.
El dúo dinámico: Mítics. Al parc d’atraccions de Montjuïc, quan era petit.
Chiquitete: (Idem)
La trinca: Genials, en un teatre, de petit.
John Mayall & Blues breakers: No eren els de l’època mítica, però va estar bé, jo devia tenir 13 o 14 anys... umm... a Barna, no recordo on.
Jerry Lee Lewis: Fa la tira, 1990 potser? devia ser poc després d’estrenar la peli “Great balls of fire” que va fer una gira mundial, va ser a Barna, crec que a Zeleste (ara Razzmataz).
Van Morrison: al poble espanyol, fa uns 15 o 17 anys.
Bob Dylan: Idem, mes o menys com en Van.
Tanita Tikaram: Palau de la música, 1991, concert mític per a mi, la Tanita era la meva heroína musical i amor platònic. xD...
Quico Pi de la Serra: No recordo, fa igual 15 anys en unes festes de la mercè, però em va agradar força.
Pep Sala: Gratis en unes festes de la Mercè de fa un parell d’anys, em va sorprendre, ell trobo que canta FATAL però tenia una bona banda de música i van fer un bon concert.
Alicia Keys: A una sala annexa del Palau Sant Jordi, deu fer quatre anys? Mes o menys, va estar bé, molt ianqui tot el clima del concert i tal.
Manu Chao: Gratis a plaça Catalunya, massa penya, era un infern, però en fi, bé.
Los tigres del norte: Al fòrrum de les tortures. Divertits i entranyables.
Lokillo: No sé si era amb trogloditas o sense, també al fòrrum de les tortures, em va agradar en directe, i no soc pas fan d’ell, però va ser un festival de carisma i va estar estupendu.
Pablo Carbonell: Dues vegades, la primera a les festes de Barraques, a Figueres, fa cinc, sis anys. La segona a la platja de Badalona. Es un crack.
La fundación Toni Manero: (mes de 2 cops), sempre son refrescants.
Els Pets: (mes de 3 cops) A mi m'agraden molt, gairebé sempre fan concerts divertits i desborden bonrotllisme.
Tomeu Penya: (2 cops) Un mestre, un exemplar únic. No n’hi ha dos com ell.
Pepet i Marieta: (2 cops, a l’Astrolabi), divertit xou musical amb en Pepet.
El sobrino del diablo: (he perdut el compte, l’he vist a l’Astrolabi mil cops, i algún cop el vaig veure al Pastís) Una bèstia escènica del petit escenari, un mestre del monòleg i l’anècdota i un hàbil narrador de cançons.
Dr. Fargo: (he perdut el compte, vist als mateixos llocs que el sobrino), No li agrada l’etiqueta de cantautor, (com a molts cantautors, tot sigui dit), i certament el que ell fa potser té mes a veure amb el pop, però jo l’he vist sempre amb la guitarra espanyola o acústica, (ara no hi caic) i la imatge de cantautor no li treu ningú. Té un munt de cançons molt bones, es divertit en les explicacións-monòlegs de les cançons i francament, mereix ser molt mes conegut del que és, perquè es un païo que val molt la pena i un gran músic.
Sisa: (Badalona, aquest estiu, gratis a la festa major) Em sembla que no vaig tenir gaire sort amb aquest concert, va ser curt, amb només un bis (que a mes va cantar una cançó que ja havia tocat) i em va semblar una mica desganat.
Xazzar: (Gratis a les festes de Sants 2008) Em van semblar sensacionals en directe, sabia que eren bons però la seva energia en viu es contagiosa, un dels millors grups catalans actuals.
Kevin Johansen: (aquest any a sala bikini no fa massa). Es un dels meus herois musicals del moment, un geni escrivint cançons i una descàrrega d’energia positiva en directe.
Katie Melua:(al palau de la música, el mes passat). Oh! Va ser molt maco. Com anar durant uns moments al país de les fades. El palau es preciós i a la Katie li sentava de meravella, i amb algunes cançons, pell de pollastre, amics...

S.O.S necessitem vots... sic.

2008-09-25T18:14:00.002+02:00

http://beta.yuglo.com/video/mr-container

Heyyy!!! Amics meus, demostreu l'amistat que ens uneix! Voteu el curt Mr. Container que el meu germà i jo hem presentat a un concurs de vídeos!!! El premi es una càmera i si guanyem podrem per fi realitzar curts com Déu mana, perquè fins ara ho fem tot amb càmera de fotos que grava amb molt poca qualitat...
El curt es realment curt, només 5 minuts, i a més a més crec que si el mireu fins i tot us agradarà, així que no tingueu por de mirar-lo i comentar-lo.

Petonassos a tots!!!

Jau.

http://beta.yuglo.com/video/mr-container

POÈMES DE RESSENTIMENT AMORÓS

2008-08-31T08:17:00.005+02:00

MAL ROTLLO INTERIOR:

Nena, ajuda’m a sortir de la merda en que m’has encastat.
No suporto aquest aroma.
És inútil que diguis que es el mes natural del mon.
Per mi, només es una merda.

-----------------------------------

POEMA per a l’ANGELINA JOLIE:

No creguis que ets tan important
Perquè surts amb el “guaperas”
número 1 de Hollywood.
Si jo fos un moc
També triaria el teu nas per viure.

-----------------------------------

Ràbia continguda:

Si fos un llapis
Et pintaria un bigoti hitlerià.
Dèspota,
Que ets una dèspota.

----------------------------------

Carta d’amor retornada:

Si, nena, t’ho he dit tot,
I no me’n penedeixo.

Estic content d’haver aconseguit
El teu menyspreu.

La teva indiferència
Feia molt més mal que el teu odi.

Clàssica imatge del gran poeta Jaumes.

CANCÓ D’AMOR al·legòrica esperançadora.

2008-08-30T06:57:00.003+02:00

Tothom xerra sobre mi
I jo ja n’estic fart de tanta mofa.

En tinc prou amb suportar
La meva pròpia incompetència.

Voldria ser una roca i enfonsar-me
En mig del mar.

Vull deixar-te viure
Però no estaria malament
Que et compressis un equip de submarinista
I em deixessis viure a mi també.

Així que descongela el teu cor.
Vindrà un dia en que deixaré d’estar trist.
I per molt que et dolgui,
Tu seràs al meu costat aquell dia,
Amb el teu equip de submarinista.

Mr. Jaumes.

Poema insensible: CRÀPULA

2008-08-29T20:06:00.003+02:00

Perdona’m
Explica’m en què t’he fallat?
No t’he mentit.
Ho sento.
Si us plau, entén-me.

Digues... va ser per la nit
Que vaig passar amb elles?

Em sap greu.
No em pensava
Que t’ho prenguessis així.

Només va ser una nit.
La carn es dèbil, nena.

I em penso que la teva
Comença a estovar-se massa
Pel meu gust...
Bonica.

Mr. Jau.

Català per a madrilenyes 3. (Desde Madrid).

2008-07-01T16:22:00.007+02:00

En aquesta tercera entrega de "Català per a madrilenyes", aquesta vegada desde el parc de "El retiro" de Madrid, llegirem un poema del gran poeta Jaume i aprendrem unes quantes paraules d'us comú amb Mr. Jau i Miss Pauleta. Què bonica es l'amistat entre pobles!

FANZINES: El reportatge. (Primera part)

2008-05-15T14:02:00.006+02:00

Primera part del meu reportatge sobre els fanzines presents aquest any al saló del còmic de Barcelona. L'audio es una porqueria, però espero que, mes o menys, agradi a la gent que li interessa el tema... si algún productor de tv, radio o cabaret està interessat en els meus serveis, que no dubti a possar-se en contacte amb mi, inexplicablement estic a l'atur en aquests moments, amics...

Català per a madrilenyes - 2.

2008-05-10T14:53:00.006+02:00

L'esperada segona part del video "Català per a Madrilenyes", que fa tres mesos va tenir un gran èxit de visites a youtube "spain", amb centenars de comentaris de tot tipus, alguns d'ells bastant indigestos, tot sigui dit, sobretot quan a la gent de "youtube" se li va acudir posar el vídeo a la secció de recomenats, cosa que va fer que moltíssima més gent el veiés. Igual que en l'anterior ocasió, per si algú no pesca la broma, més que donar unes classes erudites, el que volíem fer la Paula i jo al gravar el vídeo, es, simplement, riure una estoneta, i si el resultat quedava graciós, penjar-lo per alegrar els cors de la resta de la humanitat. O alguna cosa així... sic...

Català per a madrilenyes. Per Mr. Jau i Miss Paula.

2008-02-08T15:40:00.002+01:00

Primer capítol de les classes de català, i diem per a madrilenyes perquè en aquesta ocasió comptem amb l'encisadora presència de la senyoreta Paula, que ha vingut expressament des de Madrid per prendre aquestes lliçons de la mà del prestigiós professor Jaumes.
Als que us queixeu de la frase dels 16 jutges, si us plau, no em doneu mes la llauna, jo me la sabia així, hi ha moltes varietats de la mateixa frase, algunes mes senzilles, altres mes complicades i llargues... aquest vídeo el varem fer per riure una estoneta, totalment improvisat, i no esperàvem que "Youtube" ens el destaqués. D'haver-ho sabut potser ens ho hauríem treballat una mica mes. No pretenem donar classes de català de debò, la Paula volia fer un vídeo amb mi, i com que s'ho passa molt bé aprenent cosetes en català, vam pensar gravar-nos fent això. Així que no espereu que jo sigui Pompeu Fabra o el professor Higgins de My fair lady. Pesats!
Per cert, per llegir el CAOS en que s'han convertit (molts d'ells, sinó la majoria, bastant intolerants i fatxes) els comentaris d'aquest vídeo, us suggereixo que aneu a l'arrel del vídeo, a Youtube, i feu clic al número al costat de la paraula "Comentarios"... alguns son tot un poema...

The Making off Goin' Home

2007-12-25T06:55:00.001+01:00

The making off Goin' Home... demà escriuré sobre el tema, que ara estic planxat.

RACÓ POÈTIC en CATALÀ (Spanish Subtitled)

2007-12-12T10:14:00.001+01:00

Primera i molt solemne secció de poesia en català, (amb subtítols en spanish) dintre del Xou dels XUSCOS, el meu grup musical i també diguem-ne "pallasso", que podeu seguir en aquest bloc (quan actuem en català) o al nostre bloc germà en castellà. Amb dos poemes de Jaumesclub, es a dir, meus, que ja coneixeu si sou habituals d'aquesta pàgina, (hi haurà algú "habitual" d'aquesta pàgina? fa mesos que ningú deixa caure un comentari) perquè em sembla que els havia penjat per aquí, almenys un d'ells si:
"Penjat per tu", i "Tempesta emocional".
Dues obres magnes, plenes de sentiments a flor de pell, que son presentades i recitades amb emoció continguda, pels dos germans XUSCOS, en Raimond, i en Jaume, (jo mateix).

La cloenda de FILMETS 2007 by Mr. Jau.

2007-11-30T14:37:00.001+01:00

Arriba per fi, amb una mica de retard, perquè no soc precisament un geni del muntatge, l'esperat reportatge coproducció Jaumesclub-The Crypts, que tanca la trilogia dels filmets d'aquest any a Badalona. Espero que tot aquest xou hagi interessat ni que sigui mínimament a algú. M'ho he passat molt bé aquests dies de ratxa de festivals de cinema: Primer Sitges, (on encara no se m'havia acudit fer reportatges), després Molins de Rei, Manresa i finalment el Filmets a la meva ciutat. Esperant que ho vegi algú que vulgui treure'm de l'atur, (cosa que m'ha anat de perles per fer aquests reportatges, però que comença a ser urgent de sol·lucionar) envio una abraçada ben fervent a qualsevol persona amb la santa paciència d'aguantar-me...

Foto final amb el president del jurat, els Crypts, els Chaparras i el Wilson entre altres que ara no us sabría dir...

James J. Wilson & Dani Moreno llueixen els seus premis.

David Villoria, un amic seu que servia copes, i Mr. Jau.

Mr. Antonio i Mr. Raimond de "The Xuscos".

Mr. Wilson i l'il·lustrísima senyora alcaldessa de Badalona Maite Arqué.

L'il·lustrísima senyora alcaldessa de Badalona Maite Arqué, amb Mr. Jaumes.

Mr. Jaumes amb la molt encantadora senyoreta Carme de Nikodemo.

Filmets 2007 by Jaumesclub 1ª Part (de 2)

2007-11-29T07:52:00.001+01:00

Primera part del reportatge sobre el Festival internacional de Filmets de Badalona, a càrrec, com no, de Jaumesclub, es a dir, de mi, realitzat amb el suport emocional del grup The Crypts.
Junt amb la nit de Chaparra Entertainment i la segona part d'aquest reportatge, formen una exòtica mostra del que ha estat el festival d'aquest any, segons la meva humil òptica de miop.
En aquesta primera part hi podem veure:

Divendres, 16 de Novembre: Inauguració del Filmets amb entrevista a Humphrey, membre del jurat.
Dimecres, 21 de Novembre: 1ª convenció catalana de festivals de gènere a l'espai dels Genis, (Rambla de Badalona).
I finalment, Dijous 22 de Novembre: Secció oficial 11, VII premi "Night of the crypts"
M'he esforçat perquè fos més amè que l'anterior dels Chaparra, que tot i que a mi em va agradar, hi ha hagut qui m'ha dit que se'ls ha fet un xic llarg i plom. Em sembla que aquest té mes ritme, espero algun comentari, per variar! (De vegades em pregunto si realment algú entra en aquest bloc algun cop...)

III Master of the Crypts: CHAPARRA ENTERTAINMENT

2007-11-27T18:47:00.001+01:00

Nou reportatge de Jaumesclub, o sigui, meu, dins el Filmets 2007 de Badalona. De seguida penjaré els dos reportatges principals de l'inauguració, la cloenda i els premis dels Crypts. Això que ara us presento va passar entre mig de tot plegat, es tracta de la tercera nit "Master of The Crypts", organitzat per l'organització "The Crypts", uns amics que fan un petit festival de cinema de terror a Sant Adrià i diverses activitats d'aquest estil a Badalona. L'acte en qüestió es va fer a la rambla de Badalona, concretament, als "Genis", un local molt curiós mig pub musical mig associació cultural.
Aquests reportatges els faig perquè m'ho passo bé i perquè els Crypts els pengin al seu web, i així aconseguir el meu diabòlic objectiu, que em convidin a inauguracions i clausures de festivals de cinema, on sempre puc gorrejar patates i cava gratis... i això només es el principi, després d'això... penso apoderar-me dels recursos naturals del planeta... i la humanitat aviat estarà als meus peus... aish, crec que he perdut un xic el fil...
Aquesta nit "Master of the Crypts" va ser un homenatge (en vida) als nois de "Chaparra Entertainment", creadors de "Martian's go Home", "Amazing Unmasked" i "Attack of the Mutant Dick from outer Space!"...
Inclou tràilers de les seves pel·lícules, mini entrevistes amb ells, fragments d'un concert del seu grup musical "Motorzombis", i intervencions de Toni Benages i el prestigiós director de cinema, futur salvador del cinema del país, James J Wilson. Al col·locar tantes coses, incloent trailers dels Chaparra sencers i un parell de cançons dels Motorzombis, ha quedat un vídeo de 10 minuts, espero que no us adormiu...

Mr. Jau & Mr. James J. Wilson

Miss Marga, & The Xuscos.

Miss Marga & Mr. Rai

Miss Marga & "Mista" David.

Miss Marga, Mr. Wilson & Mr. Raimond.

Mr. Toni Benages amb Humphrey de fons.

El gobernador de la nau dels Genis.

Tothom amb les ulleres 3-D intentant (infructuosament) veure el pene mutante saltar de la pantalla. Foto cortesía del bloc dels Genis.

La foto final.

Festival de cinema negre a Manresa.

2007-11-19T04:36:00.001+01:00

Nou reportatge per a "The Crypts", en aquesta ocasió ressenyant l'inauguració del novè festival de cinema negre de Manresa. Amb entrevistes al seu sot-director i altres personalitats destacades com ara el polifacètic Pedro Calleja, que anava acompanyat de l'encantadora senyoreta Cristina del bloc "Historias de Lupita". Inclou el trailer de la nova peli de'n Clooney: Michael Clayton. No estava malament la peli, dintre del gènere de thriller modern hollywoodiense, es de les mes distretes que he vist mai, i es que en Clooney es un paio amb molt de carisma actoral.

Les fotos:

Jaumesclub & Pedro Calleja

Mr. Jau & Miss Cristina.

Mr. Jau i una amiga de Manresa.

Mr. Toni amb la mateixa amiga.

Mr. David &... un moment que no me'n recordo ara. Ja ho posaré.

Mr. no recordo i Mr. Busquets.

Reportatge XXVI festival de cinema de terror a Molins de Rei.

2007-11-13T02:47:00.001+01:00

Divendres passat, dia 9 de Novembre es va celebrar a Molins de Rei el XXVI festival de cinema de terror d’aquella localitat, i el meu col·lega Toni Benages em va convidar a assistir-hi, concretament al passi i entrega de premis del festival de curt-metratges de “terror i gore” d’aquest any. (El festival de cinema oferia altres coses interessants Dissabte i Diumenge, però malauradament no hi vaig poder assistir). I se’m va acudir la idea de fer un reportatge sobre el tema, cosa que a en Toni li va semblar estupenda per penjar al seu interessant bloc de “The Crypts”, sobre cinema de terror i altres mandangues. I com no podia ser d’altra manera, també us el penjo aquí per si de cas us agraden aquestes cosetes. He hagut de fer autèntics malabarismes per aconseguir un resultat potable, ja que tot està gravat amb una camera de fotos digital, i algun trosset, amb un telèfon mòbil. Es trist no tenir mitjans tècnics, amics, però tot s’arreglarà! (o això espero!)...

En aquest colpidor document gràfic podeu veure els premiats del festival, i també els premiats del concurs de micro-relats que va organitzar el fanzine "Miasma", sobre relats de terror i fantasia.
Una de les coses mes interessants del reportatge es la mini-entrevista absurda que li faig a Lluís Posada, actor i doblador d’actors com ara en Johnny Depp, Leonardo Di Caprio, John Cusack o Jim Carrey, i també al director del festival, l’entranyable Roger Sábat.

Una altra dada curiosa es que vaig conèixer també (sense intimar gaire estona, la veritat sigui dita) la reconeguda periodista i crítica de cinema de Fotogramas i Guía del Ocio, Desiré De Fez, escriptora d’aquest llibre:

http://www.miradas.net/2007/n65/libros/cineterror_desiree.html

Molt maca i simpàtica. En fi, no m’enrotllo mes, que gaudiu (o patiu) del cutre-reportatge!:

Desvariejos sobre música ensucrada.

2007-11-06T11:30:00.002+01:00

Us aviso que l'article d'avui es una anada d'olla important, he començat a escriure'l sense saber on volia anar a parar, i m'he anat engrescant fins que m'ha sortit una crònica musical que no me l'esperava ni jo mateix... en fi, aquí va:

Aquest matí he anat al supermercat a comprar-me unes patates i uns refrescos per fer una mica de vermut abans de dinar, i m’ha sorprès, no se si gratament o no, que al fil musical hi sonava “Nada cambiará mi amor por ti”... versió en castellà de “Nothing’s gonna change my love for you”, que va popularitzar l’any 1986 el jove hawaià, de descendència portuguesa, Glenn Medeiros, un cantant entranyable de somriure lluminós i físic Apol·lini.

Foto de Glenn Medeiros en el seu moment de glòria, extreta d'aquest web:
http://music.yahoo.com/ar-257309-downloads--Glenn-Medeiros

Aquesta versió castellana, em sembla que va venir després del gran èxit de la cançó a Espanya, i ha estat posteriorment versionada (o re-cantada, perquè tampoc els canvis son espectaculars) pel mític David Bisbal, alies “El Bisbi”, entre d’altres com un tal Sergio Dennis. Personalment també recordo una versió (també en castellà) mes divertida i canyera de la gran Mürfila en un concert que vaig veure d’ella, fent un duet amb en David del grup “Los Fulanitos de tal”.

Mireu aquí el vídeo hortera-vuitantero d’en Glenn, passejant per la platjeta amb la mossa, amb la camisa oberta, no té desperdici, :

La versió original:
http://www.youtube.com/watch?v=MLxTEV5vpyg

I aquí la versió en castellà, cantada per ell mateix: No es un vídeo clip, es un recull d’imatges variades fet per algun fan incondicional, hi ha imatges d’ell mes recents, en que podem veure que ja no està tan apol·lini com abans, però es manté en forma.
http://www.youtube.com/watch?v=X_ufRbx4-us

Finalment aquí tenim la versió del gran Bisbi a duet amb en Naim Thomas, un altre dels primers triumfitus, fan una parella molt maca:
http://www.youtube.com/watch?v=NCoSUmPX3DU

Mireu també si en teniu ganes aquest vídeo on també hi surt en Medeiros, en que veiem com el mític Pat Morita, el iaio de “Karate Kid”, el millor mestre d’arts marcials de la cultura pop recent, (amb permís del follet Tortuga) que malauradament ja no es entre els vius, ens presenta una mena de “We are the world” que es van muntar a Hawai per recaudar fons pels desastres de l’huracà Iniki, l’any 1992:
http://es.youtube.com/watch?v=TkHiWnZt8qs

Foto de Pat Morita agafada "prestada" d'aquest bloc:
http://my.opera.com/thinkseaweed/blog/show.dml/672413

Certament entranyable, amb aquella coral de nens per tocar la fibra sensible al personal. Però la causa s’ho mereixia, i tota ajuda es bona en moments de crisi.

Recordo que en els meus anys mossos a l’escola, quan sonava el tros que diu “my love for you”, sonava fonèticament molt semblant a “me la follu”, i alguns en fèiem mofa d’aquest detall. Si, ja sé què penseu: Primer, que estàvem malalts, i segon que hauríem d’haver estudiat mes i rigut menys... però el que realment importa de tot això, es que els compositors originals de la cançó, segurament per encàrrec, son, poca broma, ni més ni menys que Michael Masser i Gerry Goffin, populars escriptors de cançons de clamorós èxit. Què, com se us ha quedat el cos?...

Michael Masser es un respectat músic i productor musical que va fer el seu nom els anys 70 i 80 com a compositor de tremendes i colpidores balades, normalment destinades a artistes del rhythm and blues. El seu primer èxit va ser treballant a la Motown, ni més ni menys que amb la llegendària Diana Ross, quan va escriure i produir el gran hit “Touch me in the morning”. Va ser l’any 1973, i mentre en una clínica de Barcelona naixia jo, aliè a tot aquell rebombori musical, Michael Masser va continuar tenint grans èxits fins els anys 90, amb la cançoneta de Glenn Medeiros i algunes també ensucrades però bones cançons per la Whitney Houston (què guapa que era aleshores...!) com ara "Saving All My Love for You," "The Greatest Love of All," i "Didn't We Almost Have It All." Totes elles balades de to tràgic que mouen les emocions de les ànimes sensibles... Malauradament (o no), aquesta última dècada Michael Masser ha estat molt més inactiu, i ara mateix no us sabria dir a què es dedica....

Gerry Goffin, l’escriptor de la lletra, va nèixer a Brooklyn, Nova York, l’11 de Febrer de 1939, resulta que era un “marine” dels Estats Units d’Amèrica que va dimitir quan només portava un any de carrera militar, per estudiar farmàcia a l’universitat de Queens, on va conèixer ni més ni menys que a la mítica Carole King, aleshores una estudiant més, amb qui va establir un vincle creatiu que duraria fins els nostres dies.

El nostre amic Gerry, portava a la sang això d’escriure cançons, des de la tendra edat de vuit anyets que guixava llibretes amb les seves inspirades i perquè no dir-ho, arrabassadores lletres plenes de sentiment, però mai havia trobat cap persona amb qui poder fer un bon equip musical fins que va conèixer la Carole.

En Gerry i la Carole es van casar, (més tard es separarien però seguirien col·laborant professionalment) es van jurar amor etern (quines coses de fer!...) i ves per on, el seu tàndem va funcionar com una poció màgica i a partir d’aquell moment tots dos van poder dedicar-se a viure de la música. I diuen que els contes de fades no existeixen a la vida real!...

Què va portar a en Gerry a veure la llum, deixar l’exèrcit i escriure cançons?... potser la pregunta més aviat hauria de ser perquè s’hi va enrolar mai...

Quan parlem de Gerry Goffin, no estem parlant de qualsevol autor musical. Aquest home ha escrit mega-hits com “Will you love me tomorrow?” que van popularitzar “The Shirelles”, “Take good care of my baby”, cantada per Bobby Vee, “The Loco-motion” que va cantar Little Eva, i als anys 80 la Killye Minogue, o la mítica (You make me feel like a) Natural Woman, que va cantar Carole King, Aretha Franklyn, (la versió mes popular i segurament millor de totes), i més recentment la cursi de la Celine Dion, entre d’altres dives.

I que se n’ha fet d’en Glenn Medeiros durant aquests anys? Doncs encara que no ho sembli el noi ha continuat treballant, (cosa que té mèrit perquè si jo pogués viure de les rendes de “Nothing’s gonna change my love for you”, us asseguro que no fotria ni brot), s’ha engreixat uns quilets, ha perdut el seu aire d’adolescent enamoriscat que passejava per la platja, i llegeixo admirat que no fa massa ha tret el seu novè disc, anomenat “With Aloha” amb cançonetes estil Hawaià...

...Que encara no he escoltat mai.

Mr. Jau.

EL PAGÈS: Poema líric agrícola.

2007-11-04T04:27:00.001+01:00

Aquest poema el vaig fer fa molts anys, a l'institut, per un concurs de poesia. No entenc perquè, els professors, que diguem que eren el "jurat", em van dir que els havia agradat molt, però van donar el premi a una pijilla "sosainas" que parlava d'una font i l'aigua que rajava.

-Si haguéssim convocat un premi de poesia paròdica -o alguna cosa així van dir- hauries guanyat.

Què diantre té de paròdic aquest poema que està fet amb tota serietat fent servir els meus sentiments més profunds?...

Per coses com aquesta, tota la meva etapa escolar va ser un gran trauma...

El pagès:

Oh, què bonica la granja
Alegre s’aixeca el pagès
Ja la llar de foc ha encès
I es prepara esmorzar a taula.

Un bon tiberi matiner,
A fe que sempre va bé.
Si l’esmorzar té alegria
Alegre serà tot el dia.

Bon dia, vaques!
Hola, gallines!
Com va, conills?
Com esteu, garrins?

Us dono el menjar
I de seguida
Us el poseu ben endins.

Ja es doncs hora de llaurar,
Les cols s’han de cuidar.
Amb il·lusió i alegria
Visc a la meva masia.

Poema profund: PENJAT PER TU

2007-10-31T20:42:00.002+01:00

Perquè s’han apagat les estrelles?
Perquè el mar s’ha assecat?
Perquè la lluna es trenca?
Perquè m’has deixat?...

Que sàpigues que es culpa teva,
Que porti una corda al coll,
Que m’irrita la ganyola
I em durà cap a la mort...

Semblo una llonganissa,
Penjat d’aquest pont tant alt.
I mentre la corda apreta,
Noto que he d’anar de ventre.

Jo soc la llonganissa humana,
Jo soc l’embotit del cor trencat.
Soc l’escòria del planeta,
Soc un home enamorat.

Poema: (c) 2007 By Jaumesclub.

Més Hienes: HIENES STORY

2007-10-28T17:33:00.002+01:00

Aquest es el segon vídeo que envio pel càsting que organitza "Cardona produccions", el primer va ser massa improvisat, i aquest, sense ser tampoc "Ciutadà Kane", com a mínim m'ha fet treballar una miqueta editant les diverses escenes de que consta. S'hi presenta moltíssima gent, i molts d'ells son actors amb estudis i tal, així que les probabilitats d'èxit son escasses, però ei, com a mínim jo ho he intentat, hehehe...
Si us agrada deixeu un comentari per fer-m'ho saber! I si us sembla horrible, doncs... també! Què carai!... apa, una abraçada!

Lamentàble video pel casting de CardonaProduccions.

2007-10-27T12:12:00.001+02:00

Vibrant, sentida, i una mica patètica interpretació del monòleg proposat per "Cardona produccions", la productora de la mítica Fina Cardona, sobre les ienes i els seus riures i la seva poca vida sexual. Un drama. Estic preparant-ne un altre una miqueta mes treballat, (tampoc no molt més eh! no fos cas que m'herniés!)... la cosa en realitat es un concurs patrocinat per "Estrella Damm", i el casting en si es per una empresa que realment no existeix com a tal, sinó que forma part de la ficció de la sèrie "Porca misèria", que segons tinc entès, o he sentit rumors, acaba ja per sempre aquesta temporada... així que com no pensin gravar després de debò la telesèrie "La mama no m'estima", cosa que seria bastant divertida, no sé pas on actuarà el guanyador del concurs. Bé, el que deia, que això ho patrocina "Estrella Damm", i per això porto l'ampolla a la mà, (es una ampolla metàl·lica del fòrum de les cultures que guardava perquè es maca), i ara no recordo quin era el premi, o si hi havia algun premi. La cosa està difícil perquè s'hi han presentat centenars de vídeos, alguns divertits, i molts altres no tant. També hi ha gent a qui se li nota que segurament té estudis teatrals i tal, tot i que no sempre haver estudiat una cosa vol dir que se sàpiga fer bé, sinó el mon estaria ple d'Einsteins.
En tot cas, si hi ha sort i ho passen per la tele, ja riurem una estona.

LES BROMES DE LA GRANJA

2007-10-27T12:01:00.001+02:00

Tot i que la qualitat d'imatge es paupèrrima, aquí teniu les mítiques "BROMES DE LA GRANJA"... un mite en el món de la televisió, que va ser emes en un dels programes de "La Granja Cultural" de Canal 51, aleshores televisió de Badalona, aquell llunyà any 1992.
Us asseguro que els presentadors Jaume i Roger, (aleshores gairebé uns tendres infants de 19 anys) no prenien drogues, son així de debò.
Els dibuixos semi-animats son del no menys mític Jaumes, (o sigui, jo mateix, el mateix Jaume que presenta). No es meravellós?

Segon i últim Informatiu Cultural de La Granja Cultural

2007-10-27T11:55:00.001+02:00

Segon dels informatius culturals de "La Granja Cultural", programa de Canal 51, la primera època de televisió de Badalona, durant el recordat any 1992, si no m'equivoco molt. En aquesta ocasió, Marc Flores, l'àgil presentador, fa una visita a la secció de llibres del programa per presentar-nos, de la mà de'n Paco (Francesc Oliveras), el poeta Pere Romancell, interpretat per mi mateix, utilitzant el mètode Stanislavsky.
Pere Cuartus, (Roger Banús) donarà finalment el seu contrapunt a la secció d'economia.
Quins moments, amics!

Informatiu Cultural del sisé programa de "La Granja Cultural"

2007-10-26T22:01:00.002+02:00

Informatiu cultural extret del sisè programa de "La granja cultural", emes per televisió de Badalona fa gairebé 15 anys. O sense gairebé. El presentador es en Marc Flores, amb la col·laboració de l'expert Roger Banús com a "Pere Cuartus", (també com a amo del manicomi), i el conegut boletaire Pere Tòfona. El que cau i entrevista als boixos es en Jaume , o sigui jo mateix. Quina tofa de cabell que tenia! I els boixos son en Sergi Casas, en Francesc Oliveras i en Pere Tòfona again. Va ser un programa realment únic a la tv, que ja no seria possible en els mateixos termes avui dia. Teníem la llibertat que donava que la TV Badalona d'aleshores no la controlava l'ajuntament, i podíem ser tant gamberros com ens donés la gana. Quins temps aquells... Hi haurà algun dia "La granja cultural 2" en algun lloc o altre???

Anunci per a Lonely Planet Magazine.

2007-10-26T21:48:00.001+02:00

Potser aquest altre anunci, emès ara fa poquet (tot i que l'emissió no va durar més d'una setmana), va tenir un xic mes de repercussió, es de la nova revista (de quiosc) "Lonely planet magazine", dels mateixos que editen tantes i tant bones guies de viatges. En aquesta ocasió faig el paper d'un canguret bebè. Vaig haver de passar mesos estudiant el comportament d'aquests animalons, contemplant milers de documentals sobre el tema, per arribar finalment a composar la meva, perquè no dir-ho, gran interpretació...
Ehem, bromes apart, el dia del rodatge va caure just el 31 de Juliol, el meu aniversari, i em va xafar un xic la festa, a més a més em van quedar els genolls baldats dos dies de la mala posició en que em vaig haver de posar, davant d'una pantalla de "croma" verda... a la noia ni la vaig tocar, ja que es el que tothom pregunta, de fet quan jo arribava ella marxava.
De tota manera, aquest anunci va ser divertit de fer i mes fàcil que els dos anuncis anteriors, tot i que el director es posava un xic "borde" per dir les coses, però en el fons era un tros de pà. Aquest anunci va ser gravat en cinema, no en vídeo com els de "Mediamarkt" que eren en video digital.
A l'acabar vaig tenir una molt interessant xerrada amb un tècnic sobre tot aquest mundillu, i vaig confirmar el que ja em temia, tot està podrit, amics.

Anunci que vaig fer per a Mediamarkt.

2007-10-26T21:34:00.001+02:00

Encara no l'havia penjat aquí, potser una mica per vergonya aliena, no ho sé.
Fa cosa d'un anyet i poc que em va donar per apuntar-me a una agència d'actors i models (jo estic a la categoria "top model internacional" i des d'aleshores he sortit en tres anuncis de televisió, amb bastant de protagonisme, no simplement figurant. No està malament del tot.
Aquest va ser el segon anunci que vaig fer, el primer també va ser per Mediamarkt, i bàsicament era jo entrant en pilotes en un pub on uns hooligans miraven un partit de futbol, i ballava una miqueta i li prenia la bufanda a un. Després deien "aire acondicionado tal i tal"... però no tinc còpia d'aquell anunci, no vaig ser prou espavilat per gravar-lo de la tv, ja que no sabia que ni l'agencia ni ningú facilita còpies en vídeo pels actors...
En fi, aquí teniu l'anunci, (cutre-anunci-tele-promoció) emès dintre del nou "Caiga quien caiga" (si, el del Fuentes...). El paio que corre en pilotes pel supermercat (un mediamarkt de Mahadaonda, Madrid), soc jo, en Jaumes. Va ser colpidora l'experiència, però aquest era el segon cop que ho feia, tot i que de fet em va resultar mes difícil en aquesta ocasió, potser per l'equip amb qui rodava, no tant simpàtics com a Barna. Però en fi, aquí queda la tonteria per a la posteritat... al cap i a la fi, no tothom pot dir que ha corregut en boles per un super.

El capsigrany

2007-10-13T13:32:00.001+02:00

No hi ha res tant emocionant
Com l’amistat amb un capsigrany.
Aquí estic perquè he arribat
No vull ser un caragirat.

Que no ens embargui el sentiment
Fora música depriment
Ballem junts una llarga conga
Des d’Andorra fins a Covadonga.

Ara mou la cama esquerra
Ara posa les mans a terra
Fes un saltirol enrera
I pujat bé la cremallera.

Es la dansa ritual
Que ballen els homes com cal
I si a l’estiu tota cuca viu
Feu-me lloc, que vull fer un niu.

Mr. Jau.

Canta amb nosaltres, transcripció fonètica de Goin' Home utilitzada per en Raimonet.

2007-09-15T13:30:00.001+02:00

Güen ai siyu ai fil
aim livin a drim
ai suim in yur ais
ai clin ol mai lais

so güai güon yucom
tuda pleisz ai bilón
mai jart fils estróng
so plis com alón

ders a lot of si
an mountains tu si
an chick-ens araun
an caus in mai taun

Goin jom mai lof, goin jom
Goin jom tu si mai mammi
Goin jom mai lof, goin jom
Crosing de estorm
Aim goin jom

Goin jom mai lof, goin jom
Goin jom agueeeein güit mai paaaarents
Goin jom mail of goin jom
Acrós de estorm
Aim goin jom.

(solo)

mai lof aif arraif
Ai wishhh yu wer jir
aim taird an nit a bath
ai noc on mai dads dórrr

plis jol daun dis gan
Mom ai am yur son
ai wonstei forlón
ai promis, donshoooot

bang bang in mai irs
mai dad cols da poliç
ai am aut of tirs
virgin of pilarica jelp mi plis

Goin jom mai lof, goin jom
goin jom ais keip from mai mammi
Goin jom mai lof, goin jom
An mai granpá, güers achotgón.

Rannin agüei from jom, rannin agüei
Rannin bac tu iour suit arms, dir
Rannin agüei mail of rannin agüei
trúh fils an pleins
Rannin agüei…

Goin jom mai lof, goin jom
Goin jom tu si mai mammi
Goin jom mai lof, goin jom
Crosing de estorm
Aim goin jom

Goin jom mai lof, goin jom
Goin jom agueeeein güit mai paaaarents
Goin jom mail of goin jom
Acrós de estorm
Aim goin jom.

The Xuscos primer single.

2007-09-14T17:06:00.001+02:00

Després dels Pelushows i el vídeo de l’Escoria, tenim una nova mega estrena mundial... Spidermanco presenta: "Goin' home", cançó escrita pels germans Jaume i Raimond García-Barzanallana Fibla, que de moment es fan dir "The Xuscos". Una meravella musical on les hi hagi, en anglès de Cambridge. Hem inclòs els subtítols perquè la podeu cantar (i entendre, perquè en Raimonet no havia dit una paraula en anglès en tota la vida). Petonets castos, amics meus!!!

El (mític) vídeo de l'Escòria Underground on the rocks

2007-07-31T01:19:00.002+02:00

Català:
Vídeo del mític grup maleït dels anys 90, "L'escòria Underground on the rocks", interpretant la seva cançó insignia, "L'arbre". No es coneix l'existència de cap altre videoclip d'aquest enigmàtic grup de músics revolucionaris, renovadors de l'escena musical del seu moment. Jo era el de les maraques, però el pressupost era minso i vaig fer servir un pot amb claus pel videoclip.

Castellano:
Videoclip del mítico grupo maldito de los años 90, "L'escòria Underground on the rocks", (se podría traducir como "la escória marginal con hielo") interpretando su canción insignia, "L'arbre". No se conoce la existencia de ningún otro videoclip de este enigmático grupo de músicos revolucionarios, renovadores de la escena musical de su momento. Yo era el de las maracas, pero como no alcanzaba el presupuesto, usé un bote con clavos.

English:
Rare clip of the strange catalan group ""L'escòria (wich means scum) Underground on the rocks". This is the only clip as far as we know. I was the one with the sunglasses that claps his hands.

XUSCATRUSCA PELUSHOW Capítol primer!!!

2007-07-10T11:48:00.001+02:00

Continuant amb la línia video artistíca (o video artrítica) via youtube de l'anterior dia, us ofereixo avui en exclusiva mundial, el primer capítol d'aquest nou i emocionant culebrot de "titelles" en català, (que ja té mèrit tal com està la cosa) escrit, interpretat i dirigit per Jaume G-B Fibla, (o sigui, jo mateix, també mundialment conegut com a Jaumesclub), amb l'ajut del seu repertori de ninots de felpa amb els quals juga quan ningú el veu. Bé, ningú el veia fins que ha fet aquest video. Madurarà algun dia el nostre estimat Jaume? (o sigui, si, un altre cop, jo mateix)...

El meu primer video a You Tube

2007-07-06T19:26:00.001+02:00

Ja era hora! per fí estic a la última. He possat el meu primer video filmat per mi al youtube. Ja sé que no es gaire emocionant, però es el primer, què volieu? Una peli d'explosións? Aneu a veure Transformers, garrulus!!! (que a mi m'ha agradat força, hehehe)...

En Jaumes a la cruïlla de camins.

2007-06-08T16:06:00.001+02:00

Avui fa una setmana que ja no soc quiosquer. Gairebé durant cinc anys, ser quiosquer era la meva realitat, el meu pa de cada dia, la rutina habitual.
Ara soc un parat més. Mai havia estat apuntat a l’atur amb dret a cobrar, es una experiència interessant. No tinc por del futur, en el sentit que sé que no em serà difícil trobar una altra feina per anar tirant, però la meva idea anava una mica més enllà, m’agradaria treballar per mi mateix, si pot ser, diguem-ho així, “creativament”. Una idea era fer samarretes i coses per l’estil, amb els meus dissenys, els meus personatges de còmic, vull dir. He fet alguna prova i sembla que tindrien la seva gràcia, i segurament es vendrien. Hi ha varies botigues que m’ofereixen exposar-les... altres idees segueixen aquesta línia una mica il·lusòria potser per part meva, com ara publicar un llibret de contes i coses per l’estil. Evidentment, son coses massa arriscades com per quedar-se de braços creuats esperant que funcionin per si soles, he de posar-m’hi seriosament i començar a treballar-hi, sense deixar per això de treballar en una de les que he anomenat abans “feines per anar tirant”...
Fa temps que fantasiejo amb l’idea d’anar una temporada a viure a l’estranger. Segurament a Londres... i si no ho faig ara que puc, no ho faré mai. Un ja té una edat i si pensés amb el cap, probablement el millor seria no mourem de caseta. Però com que es una espineta que fa molt de temps que em vull treure, segurament ho provaré.
Dubtes, dubtes, sentiments encreuats... el cap em bull com l’olla de la bruixa avorrida... i no acabo de veure un camí de rajoletes grogues que em porti cap al màgic regne d’OZ...

Seran les tangas d’en Superporc la salvació del nostre heroi Jaumes???

Un dia de vida d'un quiosquer.

2007-03-14T10:14:00.001+01:00

Foto: Jaumesclub al quiosc, quan encara es podia vendre tabac.

I ara, atenció! en exclusiva per a tots vosaltres, perquè sé que sempre ho havíeu esperat: Un dia, (concretament, dissabte passat) en la vida d’un quiosquer!:

6:00 del matí. Sona “Ring of fire”, l’entranyable clàssic de Johnny Cash que he configurat avui com a despertador en el meu nou i estupendu mòbil.
Tres segons després, aturo la cançoneta i torno a dormir, fins que passen cinc minuts, i l’estrident Bip bip de la Nintendo Ds, estratègicament configurada per sonar després del mòbil, em fa aixecar del llit malhumorat... però no em desvetllo encara, torno a fer el ronso perquè sé que 5 minuts després sonarà el radio despertador com a darrer toc d’emergència per poder arribar a temps a la feina.
Mes o menys ràpidament, busco calçotets a l’habitació de mon germà, perquè al meu calaix no n’hi ha cap, i mitjons a una bossa on acostumem a abocar-los per després jugar al divertit joc de trobar la parella, fins que ja amb tota la roba necessària per vestir com un elegant i glamurós quiosquer, vaig cap a la dutxa, i després d’una neteja a fons del meu musculós cos d’atleta, em vesteixo allà mateix, agafo la bicicleta, i avall, que fa baixada. Son gairebé les 7:00. En aquesta època de l’any el sol ja ha tret el cap i comença a clarejar, (cosa que personalment agraeixo), i amb el temps massa just, arribo a la porta del quiosc, on ja espera el senyor Carlos, quiosquer aprenent que paradoxalment gairebé em dobla l’edat, i que ocuparà el meu lloc de seguida que estigui prou preparat per portar tot sol aquesta càrrega, mescla de missió divina i via crucis, que es l’ofici de quiosquer. Com que el temps es justet, i de seguida començaran a venir clients ansiosos de diari, agafo el carretó i vaig cap a la plaça de l’ajuntament a carregar diaris. Els deixen allà, lluny del quiosc, perquè es veu que les vegades que ho han intentat portar directament a la porta, han desaparegut diaris i hi ha hagut sorpreses desagradables. Els Dissabtes la quantitat de diaris es molt bèstia, perquè acostumen a deixar també els suplements dominicals del dia següent... així que n’hi ha gairebé per a 3 viatges amb el carretó, però si un s’ho munta molt bé, es pot fer en dos plens fins dalt. Carrego un primer viatge amb tots els diaris imprescindibles, i quan baixo en Carlos ja té la botiga bastant muntada per començar a col·locar-los als seus espais corresponents. El segon viatge el fa ell, mentre jo encarto 75 suplements a El Mundo deportivo, que avui porta un punyeteru suplement sobre partits Barça Madrid, i uns 15 més de El mundo de Pedro Jota, que porta la revista “Yo, dona”, (manda webs). Per acabar-ho d’arrodonir, El Periódico, com que està fent la promoció de les fotos de Catalunya abans i ara, no porta el suplement de “teletodo” encartat, però aquest si que no l’encartem, perquè en tenim massa quantitat, i fer-ho, apart d’una gran pèrdua de temps, suposa que les piles de diaris perdin el seu equilibri natural, així que deixem al costat una caixa amb els suplements, de manera que la gent “avispada” l’agafa de seguida, i l’altra mena de gent, que es la gran majoria, ens pregunta on es la revista, se l’oblida, la busca i no la troba, agafa el suplement en català i el diari en castellà, agafa 3 suplements enlloc d’un, i mil combinacions mes.
Després tenim dues pàgines de llistes de persones a qui s’ha de reservar un o mes diaris, alguns s’enduen de set a 14 diaris. Altres son subscriptors exigents que no suposen pràcticament cap benefici monetari al quiosc, però que creuen que han de ser tractats com a prínceps, entre ells els xofers de l’alcaldessa i altres perles... i ai de tu que un dia et despistis i es quedin sense algun diari, o una de les estúpides promocions de torn, de l’estil dels cullerots de la vanguardia, perquè aquesta gent no perdona, son ben capaços de treure ungles i dents per un cullerot o per un “plumón de la afición” com el que van donar amb el mundo deportivo no fa gaire...
Dintre d’aquests diaris reservats, n’hi ha alguns que son per a clients amb qui hi ha mes confiança, a aquests els podem retallar els cupons de les diferents promocions del dia, de manera que podem vendre les pel·lícules del Periódico al típic comprador de La Vanguardia que no vol l’altre diari, i viceversa, i així amb tots els diaris i amb totes les promos.
El pas següent, es fer la devolució dels diaris del dia abans. Això normalment es fa al final del dia, però els divendres i dissabtes es pot deixar pel matí següent, perquè no els recolliran fins Dilluns al matí. Una vegada acabat això, si no queda res per endreçar, ja podem començar a respirar i, ja que en aquest moment som dos quiosquers, pensar en anar a prendre un cafetó. Normalment, si estic jo sol, l’Irma, la meva amiga cambrera de la granja propera, passa a veure’m i me’l porta, però avui anem més relaxats, així que surto, però no al bar de l’Irma, perquè l’ambient es bastant asfixiant i hi ha massa clientes i coneguts, sinó a un de bastant mes “pijo” però també molt tranquil a aquelles hores, es a dir, a les 9:00 del matí. (Al migdia també es torna insuportable l’ambientillu piju-Badaloní que s’hi respira).
La pausa em permet agafar una mica d’aire i intentar relaxar els muscles, perquè a primera hora sempre vaig histèric per acabar ràpid les primeres cosetes, ja que a partir de les 10:00 del matí, ja no hi ha temps de res més que despatxar, arriba la “marabunta” humana i has d’atendre a quatre màns i amb celeritat, si no vols que se’t formin cues i embussos i començar a sentir un ridícul concert d’esbufecs i renecs i baralles per qui era primer o qui era segon. Sempre que hi ha baralles d’aquesta mena, jo dic: tranquils, no es barallin, els donaré un pal a cada u, i qui sobrevisqui al combat es qui tenia el torn. No acostuma a fer gaire gràcia...
I aquesta situació s’allarga gairebé fins la 1:30, hora en que les botigues del voltant tanquen. I aleshores ja no queda gaire per desmuntar la paradeta, recollir les andròmines que tenim al mig del carrer, i tancar a les 2:00 del migdia per anar a dinar, seure un moment al sofà i tornar cap avall, a obrir a la tarda, a les 5:00, ja tot solet sense el meu no gaire avantatjat deixeble. La tarda, si resulta ser tranquil·la, que mai se sap, es el moment d’acabar alguna devolució de revistes que hagi quedat endarrerida, o de fer control de fitxes de suplements, perquè molta gent es queda penjada i hem de retornar els fascicles que no han vingut a buscar, o trucar-los per telèfon i coses per l’estil. Hi ha quiosquers que poden seure tot el dia sense fer gran cosa apart dels mots encreuats del dia i llegir els diaris esportius, no es el meu cas, he provat alguna vegada de llegir un llibre o fer una partidilla a la game boy, i no es possible concentrar-se perquè l’afluència de gent es constant, i suposa una contínua tallada de rotllet. Però si es un dia molt tranquil, sempre es pot llegir el fotogramas, o alguna revisteta lleugera.
Fins que son dos quarts de nou i es hora de plegar, tot content, pensant que unes 9 horetes després toca tornar-se a aixecar per obrir, perquè treballo Diumenge si, Diumenge no. I... això mes o menys seria un Dissabte al quiosc. Potser hi falta detallar alguna anècdota sobre clients psicòpates, un dels principals motius pels quals dimiteixo de la feina... però això serà un altre dia... me’n vaig, que precisament es hora d’anar a treballar, i encara faré mes tard del compte...

Jaumesclub.
Mític quiosquer a punt de deixar el gremi.
S’accepten ofertes de feina si son convincents.

Foto: el carretó "de la muelte".

Iu Forn ret homenatge als quiosquers.

2007-03-07T15:33:00.001+01:00

No ho vaig publicar en el seu moment per no aprofitar-me i ser llençat immediatament a l’estrellat internacional de manera massa fàcil i gratuïta, però ja que aviat deixaré de ser el quiosquer oficial del centre de Badalona, publico aquest article que un dels meus il·lustres clients habituals, l’encantador i entranyable Iu Forn, va escriure al diari Avui l’11 de Gener d’aquest any. Bàsicament es un article sobre la meva persona i sobre el poc reconegut art de ser quiosquer. O potser no era ben bé això, però què carai, que cada u es quedi amb el missatge que li sugereixi la lectura, i tots contents. Gràcies a l’Iu, una vegada mes, per aquest detall tant humanitari amb mi i amb el meu dissortat gremi de venedors de paper imprès.

Jaumes.

-------------------------------------------------

Els pits de la perruquera

Passa-ho!
Iu Forn

M'ho va dir ahir el meu quiosquer de capçalera: -El tema de la setmana és la perruquera gallega de Cancún. -Perruquera gallega de Cancún? (Vaig exclamar jo.) És una nova triunfita? Crida en algun programa del cor? Potser s'allita amb algun futbolista? (Vaig interessar-me vivament.) -No, home, no (va renyar-me en Jaume). És aquella que estava de viatge de noces a Cancún i la van detenir acusada de dur armes a la maleta. I tant, que la recordava!!! Es diu Ana María Ríos. Va estar a la presó, després va continuar detinguda però la van deixar estar acompanyada de la seva mare i en la resolució del cas hi va arribar a intervenir l'ambaixador espanyol. Quan va tornar, les cadenes de televisió es mataven per ser els primers a entrevistar-la. -Curiós fenomen, el d'aquesta noia (vaig afirmar). Durant 26 anys (que és l'edat que té), els seus pits no han tingut cap interès per als ciutadans. Ara, com que és famosa, la gent està disposada a comprar-se una revista per veure'ls-hi. -És que està molt bona (va dir un senyor gran que acabava d'entrar al quiosc). Això sí, la trobo una miqueta fresca. Ara, que si una revista li ha pagat (diuen) 15 milions de pessetes és perquè creu que en farà negoci, no? -Sí, sí, però aquí la foto que és forta és la d'aquesta que podria ser la meva àvia i que ha tingut bessons (va intervenir el quiosquer). Ves, per què ha hagut de sortir als diaris? Efectivament, la premsa publicava ahir fotografies de la senyora de Cadis que ha estat mare als 67 anys. Fotos que han estat fetes al carrer i sense el seu consentiment. Pregunto: aquesta senyora no té dret a ser igual d'anònima que la resta de mares? Molt bé, ja li hem vist la cara. I ara què? Què aporta publicar aquestes fotos? Posats a triar, vaig decidir comprar-me la revista amb la perruquera. Prefereixo l'erotisme al porno dur.

Article original a la web de l'Avui: http://www.avui.cat/avui/diari/docs/index4.htm

BOB ESPONJA, T'ESTIMEM:

2007-03-06T09:38:00.001+01:00

He trobat tot mirant antics escrits, un de molt bonic que vaig dirigir a la web sobre cinema en català, (majoritàriament, doblat al català) "La crispeta".
M'ha fet gràcia rellegir-lo perquè es un exemple perfecte de com de vegades les persones ens indignem per les ximpleries mes grans... es clar que no es tractava de qualsevol ximpleria, sinó d’una de realment transcendental... salvar l’honor de’n BOB ESPONJA!!!
Vet aquí la carta que els vaig escriure, la qual, òbviament, no va tenir resposta:

Benvolguts amics de la crispeta:

El meu nom es Jaume i soc un noi de Badalona, de 31 anys. M'agrada dibuixar còmics, escriure, fer cròniques profundes de la vida i l'art, i la vida relaxada en general.
En fí... ja sé que ja tinc una edat, però escric per un tema relacionat amb el tracte que dispenseu al meu heroi televisiu i cinematogràfic Bob Esponja.
¿Com vau poder dir a "la crispeta" (en arxius antics que he llegit) que la generalitat s'equivocava doblant al català la pel·lícula: "BOB ESPONJA"???!!! com veu ser capaços d'afirmar que no valia la pena, i que els dibuixos eren lletjos!!! es la sèrie animada de més èxit als USA, (cosa que no es garantia de res, però en aquest càs, així és) i per mi la més divertida de dibuixos animats ara mateix. A més, la versió catalana es la millor que he sentit mai en dibuixos animats al cinema, les cançons queden genials i moltes frases en català son “tronxants”, molt millor que en castellà i com a mínim al mateix nivell de la versió anglesa. Per mi es la pel·lícula americana més fresca alegre i divertida de tot l'any passat, tirant llarg, jo li hauria dat 3 o 4 oscar, (llàstima que Hollywood mai s’atreviria, inútils...) i la banda sonora es estupenda.En BOB es el millor, els dibuixos son lletjos? precisament té molt de mèrit que una sèrie amb un dibuix gairebé underground i un sentit de l'humor entre surrealista i clàssic estigui triomfant com triomfa. I el DVD??? que dir del DVD, es excel·lent, el millor DVD americà traduït al català, no només té la peli doblada, sinó que a més té els subtítols!!! cosa que mai tenen el detall de fer, i el més fort es que els extres son també subtitulats en català. Cosa increïble fins ara i mai vista que jo recordi a cap altre DVD infantil, (ni de cap mena em sembla).Us vau equivocar jutjant el pobre BOB. A veure si us mireu la peli abans de criticar-la!

Jaumesclub.

LA GRAN PEL·LICULA DE L'INDIANU JAUMES

2006-12-17T17:43:00.001+01:00

Aquest es un principi de guió que hauria de ser el començament d'una possible pel·lícula del meu personatge de còmic, (basat lleugerament en la meva excelsa persona) INDIANU JAUMES. A veure si algú el llegeix i em diu si vaig per bon camí. Per cert, busco director, càmera, ajudant de càmera, il·luminador, script-girl, productor... (sobretot productor)...

Escena 1:

Indianu escalant la muntanya tipus Himalaia, vents huracanats, vaques volant endutes pel vent. Arriba amb gran dificultat al cim i allà hi troba una flor magnífica i lluminosa, la posa en una cúpula de vidre, i se l’endú.
Indianu: Ostia puta quin fred!
Passa una vaca volant i s’hi puja

Escena 2:

Arriba l’Indianu a la ciutat muntat en la vaca voladora (portada pel vent) (ciutat rotllo ciutat italiana maca, o rotllo cadaqués) amb la vaca, aterrant perfectament, li fa unes carantonyes i diu: Vaqueta maca, vaqueta maca.

Troba l’osset prenent un cubata a una terraseta a la rambla, amb ulleres de sol i passotisme total.
Indianu: Victòria! per fi l’he trobat, Set!
Set: ¿Mande?
Indianu: La flor perduda de Ranchinchún, que només creix a 9000 metres d’alçada! No recordes que et vaig dir que era la solució a tots els meus mals? Amb les seves propietats màgiques, el cor de la noia a qui li regali serà meu per sempre més. Aquest cop la Conchi no es resistirà als meus encants!
Set: Conchi? Mande?
Indianu: Quants cubates portes ja? Estàs empanat!
Me’n dones una mica? (li cau el líquid, gel i llimona a terra, amb l’emoció de veure la Conchi) Oh! Per allà ve la Conchi!
Set: Serà cabró, em tira el cubata...

Indianu va cap a la Conchi:
Conchi: Oh, no! Creia que estaves a l’Himàlaia recollint floretes!...
Indianu: Si, Conchi, aquí la tens, la flor perduda de Ranchinchún, creus ara que el meu amor per tu no té límits ni fronteres?
(li dona)
Conchi: Això es el que em temia...
Indianu: (recita)
Perquè t’estimo un munt
He pujat jo ben amunt
Per portar-te aquesta flor
Que desfaci ta gelor.

(Conchi fa cara de: “merda, ja hi torna...”.)

Conchi, nineta bufona
Escolta’m només una estona
Emmm... i uh... (cara de dificultat per trobar rima)
passejem per Badalona
Sota una uh...palmera resultona.
(Es queda feliç d’haver acabat el vers i amb cara de dir: què, què, impressionada?)
(Conchi rebufa resignada i obre la cúpula i queda hipnotitzada per la flor)
Es... Es preciosa... jo...
No... no ho entenc però t’estimo, Indi...
De sobte entenc que... sempre t’he estimat.

Indi: Conchi!!!! (emocionat)

(La Conchi va a abraçar-lo però el destí fatal fa que patini amb el cubata que l’hi ha caigut abans a l’Indianu, i caigui de cap a terra... fos a negre...)

Escena 3:

Cementiri.
Es l’enterrament de la Conchi, que ha mort del cop a terra.
Indianu i Set molt tristos, Altres amics i familiars destrossats.
Capellà:
Diem Adeu a la Conchi, la nostra germana, (etc etc, ja ho pensarem)
Indianu ha d’estar súper deprimit i destrossat. Una figura alta i misteriosa, vestida d’enterramorts, s’acosta a l’Indianu, li possa mà a l’espatlla i li dona una tarja sense dir ni mú.

Escena 4:

Indianu amb en Set al costat, entrant en una botiga d’antiquari, o llibreria antiga, amb pedigrí, pols, teranyines, espelmes, fosca, (un lloc autèntic). En Set va darrere, amagat entre les cames. La silueta de tots dos es retalla a contrallum. Veiem el personatge misteriós assegut darrere el “mugrientu” mostrador. Calavera a sobre el mostrador... etc.
Personatge misteriós: Triï una carta.
Indianu agafa una carta del tarot que li ofereix el tipus. Es la mort.
Indianu: Noooo!... ho sabia!...
Set: no, no, diuen que significa canvi, potser fins i tot millores...
El personatge misteriós mou el cap indicant negació.
Indianu: Bé, de que va tot això?...

(Continuarà algun dia)...

I ni tant...

2006-12-17T02:30:00.001+01:00

El gran poeta Jaumesclub al metro de Paris

aquest estiu fent coses típiques de poetes profunds.

Avui tenim un bonic poema que vaig escriure en un dia de gran inspiració personal que he titul·lat (de moment) "I ni tant"..:

I ni tant ni tant poquet
Esmorzo el teu llonguet.
Patino en les teves ferides
Estiro les teves brides.

Cavalco en el teu somriure
Desfalco una forma de viure.
Amarro la barca a port
No vull sentir-me tant mort.

Camino entre arbustos robustos
Tallo camí a cops de destral
No tinc cor per aquests disgustos.
No deixo de ser un animal.

Escalo el teu pit sinuós
M’endinso en les teves grutes
Ja em conec les teves rutes
Ja no em perdo en el teu cos.

Jaumesclub.

Defensant l'honor d'una dama.

2006-12-15T16:49:00.001+01:00

Bonica estampa nadalenca de la Sofi (c) Revista Interviu

Sofia Mazagatos. Gran persona. Popularment coneguda per les seves pífies variades quan dona una opinió sobre qualsevol tema. Tots recordem quan un periodista del cor, per tant, tampoc cap eminència, va voler deixar-la en ridícul una vegada més preguntant-li si sabia qui era Donatello, a la qual cosa ella serenament i sense pensar-s’hi va respondre: una tortuga ninja.
Molta va ser la mofa que es va fer aleshores d’aquest comentari, però jo aquests darrers anys he estat donant-li voltes al tema i he arribat a la conclusió de que no es en absolut cap disbarat afirmar amb el cap ben alt que Donatello es una tortuga ninja, perquè de fet, per poc informat que un estigui sobre tortugues ninja, sabrà que efectivament n’hi ha una que es diu Donatello.
Si, es cert que anys i panys enrere, en el renaixement, van viure uns artistes anomenats Miquelangelo, Leonardo, Raphael i Donatello, en honor dels quals les nostres amigues tortuguetes han heretat els noms, però afirmar que Donatello es una tortuga ninja, com va fer la nostra amiga ex miss España Sofía Mazagatos, no es cap mentida ni cap tontería, es, potser, si ho hem d’anomenar d’alguna manera, viure al dia.
Hi ha en els nostres temps una una sèrie de gent suposadament intel·lectual que a la nostra cultura popular actual l'anomenen “cultura escombraries”, no sé si amb el temps seguirà sent vista així, però es una llàstima que ningú valori aquestes petites obres d'art que son els personatges de còmics i dibuixos animats, com les tortugues ninja mateixes, que van néixer d'un còmic underground americà editat amb pocs medis i van acabar sent un fenomen mundial arribant als cors de milions de nens del planeta, cosa que no està a l'abast de tothom, i que malauradament, potser un escultor com l'antic Donatello no aconsegueix fins que el nen no es una miqueta més gran. (I encara hauriem de matissar-ho)...

Així doncs, ànims Sofia, que ho fas molt bé!

Reenvia el sentit de la vida.

2006-12-13T15:08:00.001+01:00

Avui he rebut un d’aquells meravellosos missatges en els quals hi ha un qüestionari apassionant que algun dels teus contactes i/o amics del messenger ha tingut la bondat de contestar i compartir amb la resta per a joia i delit general de tothom. Com no podia ser d’altre manera, l’he contestat i l’he reenviat, satisfet de la feina ben feta i d’haver col·laborat amb aquest petit gest a fer un mon mes just i millor...
I després he anat a pentinar el gat una estona.

Sobre la vida

¿Qué haces en este mundo? Trabajo demasiado.

¿Quién eres tu? Un ser humano sensible.

¿Quién es esa otra persona? Un concepto abstracto, por lo que parece.

¿Por qué me siento fundamental en este mundo? Ah, primera noticia.

¿Por qué a veces me siento una mierda, dentro de este mundo? Una mierda no, yo a veces me siento incomprendido, pero nunca me siento nada fétido.

¿Si yo no existiera el mundo que yo conozco seria el mismo? No creo que existiera nada sin mi.

¿Yo realmente algún día moriré? Yo espero que yo no, pero ya lo veremos.

¿Soy la misma persona que cuando tenia 6 años? Tengo la misma ilusión por vivir, mas o menos? Qué va, entonces si era feliz. Dicen las revistas de divulgación científica que cada siete años nuestras células se renuevan completamente... o sea que he muerto muchas veces ya...

¿Valoro mucho mi vida? Me gustaría que fuese más interesante. No la valoro en lo que vale, quizá estoy algo desganado, ya haré algo sobre el tema.

¿Existen los reyes magos? ¿Y Dios? Los reyes magos si, Dios también, pero sobretodo existen las hadas, que son en lo que más creo.

¿Qué significa para mi un árbol? Para mi es como un colega de madera que siempre escucha mis monólogos. No les abrazo pero de vez en cuando chocamos la mano y la rama como amigos que somos.

¿Qué significa para mi una piedra? Un bache en el camino a casa.

¿Qué significa para mi un perro? Son unos seres de cuatro patas de los cuales hasta hace poco disponía en mi casa un ejemplar hembra que de vez en cuando soltaba un potente pedo y nos obligaba a subirnos el jersey hasta la nariz, a modo de mascarilla. A pesar de eso, la echamos de menos. Espero que la iglesia esté equivocada y los perros si vayan al cielo.

¿Qué significa para mi una persona? Un ser humano sensible y racional de buenos sentimientos.

¿Tiene sentido mi vida? Cual? Mi vida está carente de un significado claro, ahora mismo solo vivo para trabajar y ver mucho cine.

¿Realmente soy una hormiga de un enorme planeta? Creo que ellas tienen vidas más apasionantes... y este planeta no es tan enorme.

¿Tengo miedo a la muerte? Si no se parece a la chica guapa de los cómics de “Sandman”... puede que un poco.

¿Como será la muerte? Espero que sea muy mona y si es así que me deje besarla.

¿Tener un bebe, me hace ser eterno? No está mal pero creo que es mas bien como montar una franquicia... expandir el negocio...

¿Seria la misma persona aquí o en Australia? Seguro que allí me lo pasaría mejor, pero odio las arañas venenosas que hay por todas partes en Australia... lo vi en un documental!

¿Por qué la luz me da seguridad? Debe ser porqué me recuerda el momento de nacer y los brazos de mi mamá.

¿Por qué me asusta la oscuridad? Porqué fomenta demasiado la imaginación descontrolada.

Mis padres y mi peluche eran mi protección cuando era pequeñ@, ¿y ahora cual es? Ahora uso Durex.

¿Debo improvisar en la vida o seguir un camino? Improvisando me ha ido fatal, pero si hay un camino, no sé quien tiene el mapa.

¿Por qué mi corazón late sin que yo se lo mande, quien hace que funcione? No sé si fueron las hadas, Dios, los Reyes Magos o el marcapasos de los hombres G.

¿Que es el amor para ti? Una canción de Nat King Cole (L-O-V-E).

¿Porqué ponemos objetivos en la vida, y cuando los conseguimos, porque nos alegramos? Por tontería humana y porqué poca cosa más vamos a poder aportar a la gran sopa cósmica.

¿Podemos controlarnos a nosotros mismos, a nuestras actitudes y sentimientos? ¿Somos libres? A mi me gustaría descontrolarme más que controlarme. Mis sentimientos no los entiendo... creo que debo ser muy egoísta... pero sin querer. Y no soy mucho más libre que los que empujaban los pedruscos en las pirámides.

3+1= 4 ? O 104?
3+1 ya puede considerarse una pequeña orgía.

Pienso que el autor de este cuestionario tiene muy poca faena? Vaya! Me habéis leído el pensamiento. Si si y si.

Conversa transcendental...

2006-12-09T20:34:00.001+01:00

Fragment d'una altra bonica conversa que vaig tenir un dia en un xat: (Jo soc Mister Jau):...

Mariluz: ¿por que te das asco?

Mister Jau: no sé. Por friki

Mariluz: por friki? es que eres una especie de monstruo, ¿o qué?

Mister Jau: algo así… me falta media cara

Mariluz: no te creo

Mister Jau: llevo un antifaz blanco que me la cubre. Y compongo sinfonías

Mariluz: y eso, ¿porqué?

Mister Jau: todo mi talento reside en la música

Mariluz: ¿vives en una opera? Mister Jau: vivo en los sótanos

Mariluz: ¿hay muchas ratas cerca de ti?

Mister Jau: hombre lo tengo todo muy limpito pero alguna hay en los niveles superiores

Mariluz: menos mal me horrorizan las ratas. Con qué lo limpias?

Mister Jau: lo limpio con KH7 y lejía y detergente

Mariluz: eso es muyyy fuerte así no me extraña que tengas que ir con mascara

Mister Jau: de pequeño me quemé la cara con lejía

Mariluz: Ohhhh… Que chico mas travieso.

Mister Jau: gracias por hablar conmigo...

La meva sèrie preferida

2006-05-24T17:31:00.002+02:00

Aquesta es la intro de presentació de la meva sèrie preferida, un clàssic.
A veure si funciona...Això es una proba per veure si puc possar videos o no...

Poema per la Gina. (A petició popular).

2006-05-22T22:22:00.001+02:00

Gina,
sorprenent com una serpentina
millor pels mals de cap
que una aspirina
alegre com la purpurina
dolça com la xocolatina

La Gina es la meva amiga virtual
Es una noia molt formal
Mai hem pres un batut de coco
Ni ballat la conga ni un vals.

Però la conec prou per saber
Que té un ànima de colors
Que el seu cor es ple de flors
I que son molts els qui anhelen
Ser els seus amors.

Sense ella el mon es moix
Gris, absurd, cansat i coix
Com deia el poeta Foix
Amb perles a cada mà, Gina,
Vius al cor d’una petxina.

I el poeta Joan Maragall
Que era mes viu que un gall,
També ens deia sobre ella
Aquests versos d’aquí avall:

La gineta altra vegada
La gineta amb tanta olor
Es la meva enamorada
Quan ve el temps de la calor.

...
Jau.

Gina, t’estimem!
Gràcies per mirar cada dia la meva pàgina i per animar-me amb els teus comentaris.Petóns!!!

El blog de la Gina:
http://diaripersonal.blogspot.com/

Aquesta es la Gina. :P

Poema per la Lorena

2006-05-21T22:49:00.003+02:00

Quan penso en la Lorena
La meva ànima s'asserena.
Sento la sang per les venes
I trenco les meves cadenes.

Estirat en un camp de gespa
De farigola i ginesta
Imagino la Lorena
I el meu cor es una festa.

Lorena, idea distant...
Penso en tu dinant, sopant...
Et somnio d'aquí estant
Quan netejo un enciam...

Si em tanquessin a la trena,
Et dibuixaria, sense pena...
De perfil, de cara, d'esquena...
La llibertat té el teu nom, Lorena.

Jau.

Poeta mega profund.

Aquest es un poema que li vaig escriure a una amiga anomenada Lorena. Ja no em parla.

Concurs perdut.

2006-05-20T22:04:00.001+02:00

Aquesta es la resposta que vaig enviar per un concurs on sortejàven una "Nintendo DS". La pregunta era "Cual es el peor regalo que te han traido los reyes"? no vaig guanyar... pero igualment tinc una Nintendo DS. A cascarla senyors del concurs!!!:

El peor regalo que me trajeron los reyes fue una Nintendo DS. No porqué no me gusten los videojuegos, o porqué deseara la PSP, sino porqué después de horas de intenso y emocionante juego al Mario Kart, mi mamá me dijo que ya estaba bien de maquinitas, y que a ver si fregaba los platos que ya tengo una edad para tanta tontería (32 añitos, aún soy joven), y aunque al principio le hice caso omiso, cuando vino con la zapatilla de la abuela para darme en toda la cara con ella, (como tantas veces hizo en mi traumática infancia) me asusté, cerré la tapa de la Nintendo rápidamente y me pillé los huevecillos con ella, nadie sabe como. En total, cuatro puntos de sutura costó la broma. Mamá dice que es la forma que tienen los reyes de darme a entender que jugar tantas horas no es bueno. Y yo digo: el año que viene se lo pido todo a Papá Noel, viva la república!

Per la Cristina.

2006-05-18T15:59:00.001+02:00

Quan veig a la Cristina
El serrell s'em despentina
sento el pardalet com trina
i tiro una serpentina.

Cristina Cristina
Oh Cristineta
Vull portar el teu nom
a la samarreta.

Cristina, nom celestial
deixam que et canti un recital
ets bestial genial brutal
molt més que una noia com cal.

Cristina, ballem un vals
ballem de Portbou fins a Pals.
Vull ser la teva mascota
mira que n'ets de macota! :)

Jau.

Nota de l'autor: Ara mateix, crec que no hi ha cap Cristina amb paper protagonista ni secundari a la meva vida, però era el nom de la primera noia que em va robar el cor, quan jo tenia 13 anys. Sniff... Així que suposo que es mereixia un poema. Cristina! yo te quería pero era tímido y nunca te lo dije! y ahora estás con otro cretino pudiendo tenerme a mi, que lo soy mucho más!...
Perdóname por no saber como quererte...

Jau.

APASSIONANT CONVERSA EN UN XAT DE SEXE:

2005-12-16T15:14:00.002+01:00

Als xats de sexe, avui dia, s'hi fa de tot menys "pillar cachu". Enlloc de topar-me amb una mossa tipus Angelina Jolie, em va obrir un privat aquest tipus:

02u1731825384: hola
Lord_James: hola, bonito nombre
02u1731825384: no me deja usar el nick
Lord_James: canastos!
02u1731825384: eres chico solo? yo casado
Lord_James: con quien?
02u1731825384: con perra de 30
Lord_James: zoofilo, eh?
02u1731825384: no, mas bien que ella es puta
Lord_James: más que las gallinas?
02u1731825384: seguro
02u1731825384: tienes pareja tu?
Lord_James: si, una mofeta de 25
02u1731825384: morbosa?
Lord_James: le gusta hacer bolas de pelo
02u1731825384: esta buena?
Lord_James: excepto cuando le dan aires
Lord_James: un besito, me tengo que ir.
02u1731825384: chao

2005-06-13T17:25:00.000+02:00

Jaumesclub, fa 10 anys, treballant en KOSKONAI nº1.

Hola bon dia, això es una proba, tothom tranquil

2005-06-13T14:50:00.001+02:00

Veiam... això es el meu primer escrit per probar com funcionen aquestes coses del ciberespasiu, aquest mon d'il·lusió il·limitada i tal. A veure com ha quedat!!!